"Dedico la victòria a la meva mare, que va morir de càncer"

“Cada any venim a participar en la cursa en família perquè tot el que puguem fer és poc per ajudar en aquesta causa”, deia la Paquita amb un somriure sincer, minuts abans que comencés la cursa. Com ella, centenars de persones es van aplegar diumenge al matí al Parc dels Catalans, punt de sortida i arribada de l’onzena edició de la Cursa Fanny Sallés - Cursa de les Dones. L’ambient era festiu i vibrant, amb famílies, parelles i grups d’amigues fent pinya abans del tret de sortida. Tampoc faltaven atletes més experimentats de totes les edats escalfant al ritme de la música. Més de 2.600 participants van omplir els carrers de Terrassa en una jornada que va combinar esport, inclusió i solidaritat. 

Per a moltes participants, ser-hi és un costum que es repeteix any rere any. Hi ha qui ho fa corrent, qui ho fa caminant, i qui aprofita la cita per compartir un matí amb la seva família o amics. “És tota una tradició per a nosaltres. Aquest és el setè any que hi venim”, explicava la Sandra, que hi va participar amb la seva família. Durant la cursa, però, s’hi van dividir en dos grups: “El meu fill (Ferran) i jo sempre intentem fer la cursa corrent. Enguany he practicat més ben poc, però faré el que pugui”. Altres participants, com la Mireia, hi trobaven també un espai de convivència. “És un molt bon moment per passar temps juntes”, deia, referint-se a la seva sogra, amb qui va participar en la prova per tercer any consecutiu.

Una de les persones que més coneix la Cursa de les Dones és la Montse, que no s’ha perdut cap de les onze edicions. “A banda de l’ambient que s’hi respira, estic aquí per la lluita contra el càncer, una malaltia que desgraciadament moltes dones pateixen”, expressava. Tot i que les primeres edicions feia els cinc quilòmetres corrent, ara és ben diferent: “Tinc un problema cervical i això m’obliga a fer-la caminant. Però participo a la cursa amb les meves amigues i continuo gaudint-la igual”. 

La prova, organitzada per l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa, té un fort component solidari. Com ja és habitual, part de la recaptació es destina a la Fundació Oncolliga, entitat que ofereix suport psicosocial a persones amb càncer i als seus familiars. És aquesta un dels vessants que dona sentit a una cita ben consolidada a la ciutat. Participar-hi “és una manera d’aportar un granet de sorra per a la ciència i la investigació. Tant de bo el dia de demà hi pugui haver una cura”, destacava la Montse.

L’esperit de la Cursa Fanny Sallés és inclusiu i obert a tothom. Com dèiem, no importa si s’hi arriba caminant o corrent: el que compta és participar. La Dolores i la Yolanda, amigues, en són un exemple. “Fem la prova caminant perquè ja no estem preparades per córrer, però ens agrada ser-hi”, asseguraven. Per a elles, la Cursa de les Dones és una cita ineludible: “No és ni molt menys el primer any que participem”. En el cas de la Dolores, ve a Terrassa expressament des de Sentmenat per no perdre-se-la.

Les dones amb xip van sortir puntualment a les 9.30 hores, mentre que cinc minuts després ho van fer la resta de participants. Quan les primeres corredores van començar a arribar a la línia de meta, la rambla d’Ègara es va convertir en una festa col·lectiva. La música, els aplaudiments i els crits d’ànim es barrejaven amb la satisfacció d’haver complert l’objectiu, sigui quin sigui el ritme. L’organització va repartir, entre tots els participants, aigua i fruita fresca, gentilesa d’Ametller Origen, un dels patrocinadors de la cursa. Després de l’entrega de premis, la jornada va cloure amb una sessió de zumba que va omplir de ritme i bon humor el centre de la ciutat.

Una cursa amb final romàntic

El matí també va deixar espai per a moments d’emoció inesperada. En acabar la prova, en Leonel va demanar matrimoni a la seva parella, Katheryn, davant la sorpresa i els aplaudiments de nombrosos espectadors. Un moment tendre i inesperat que va arrencar somriures i va posar un toc encara més especial a la jornada.

Un dels aspectes més comentats d’aquesta edició ha estat el nou recorregut, més cèntric i pensat per fer visible alguns dels espais més emblemàtics de Terrassa. El traçat va passar per punts icònics com el Mercat de la Independència, l’MNACTEC, la Seu d’Ègara, el Pont de Sant Pere, la Creu Gran, el Teatre Principal o la Plaça Vella, i va ser ben rebut pels participants. “Trobo que el nou recorregut és més entretingut, perquè pujar i baixar pel mateix lloc es feia més monòton”, apuntava la Yolanda. En la mateixa línia, la Dolores agraïa “que es vagi canviant l’itinerari i no sigui sempre el mateix”.

També per a la Zoe i l’Yle, vingudes de Sabadell, la nova ruta va ser un encert. “És el primer any que venim a la Cursa de les Dones. Ens agrada el recorregut, perquè ens permet conèixer les zones més emblemàtiques de la ciutat”, comentaven. Tot i passar pel centre urbà, la cursa no va registrar cap incidència.

Una victòria emotiva

La terrassenca Maria Ruiz, del PCteam de Barcelona, va tornar a demostrar el seu domini a la Cursa Fanny Sallés, imposant-se amb un temps de 19 minuts i 9 segons. No és, ni de bon tros, la seva primera victòria en aquesta prova. De fet, ja havia guanyat tres edicions consecutives abans de la pandèmia. El podi femení el van completar la també atleta egarenca Sandra Asín (19’32”) i Ainhoa Montes (AT Cerdanyola), de només 15  anys, que amb un temps de 20 minuts i 10 segons va repetir presència entre les tres primeres després del seu gran paper de l’any passat. 

En categoria masculina, el triomf va ser per a Jan Isla, que va firmar un temps de 16 minuts i 11 segons i va millorar la seva segona posició de l’edició anterior. El segon va ser Oriol Torres (17’05”) i el tercer, Manel Mérida (17’51”).

Després de travessar la línia d’arribada, Maria Ruiz va reconèixer la duresa del nou traçat. “El recorregut és molt emblemàtic i bonic, però és bastant dur en comparació amb altres anys”, explicava la guanyadora, afegint que “hi ha molta pujada i no pots agafar un ritme constant”. Tot i això, assegura haver gaudit molt la prova, “i més si és a la teva ciutat”. L’atleta de Terrassa va dedicar la victòria a la seva mare, “que va morir de càncer fa quatre anys”, i també “a totes les dones que hi han participat. Totes s’haurien d’animar a fer aquesta cursa, perquè és solidària i és un dia on les dones som les protagonistes”.

L’organització, a càrrec de l’AE Mitja Marató de Terrassa, destaca  que “el nou circuit és un gran encert” i valora positivament “la millora constant de la infraestructura i l’organització”. També cal subratllar que tota l’energia utilitzada durant la jornada va provenir d'un sol generador.

La prova va tornar a recordar la figura de Fanny Sallés, pionera del periodisme esportiu a terrassa. La seva empenta i dedicació a la difusió de l’esport femení han convertit aquesta cursa en un símbol de reconeixement i continuïtat del seu llegat.