El 19 de maig de 2013, en un partit de lliga a l’Estadi Olímpic contra el Figueres, el darrer de la lliga de la desapareguda Tercera Divisió, debutava un jove del planter, amb 16 anys. Miki Carrillo, l’entrenador del Terrassa FC de llavors, li va donar una mitja hora de joc que suposava la seva estrena amb els grans i que va deixar-li un record inoblidable per a sempre. Aquest jugador era Max Marcet, davanter que, després de tretze temporades ha tornat a la casella de sortida i ha fitxat pel conjunt terrassista per a la pròxima campanya.
Va estar tres anys a les categories inferiors del Terrassa FC i va arribar, amb un grup de jugadors de Sabadell, en un moment d’inici del futbol base del club, després d’uns litigis que van provocar que s’hagués de començar de nou des de baix. Max Marcet recorda perfectament el seu pas pel club egarenc.
“Va ser una experiència molt bona. Vaig estar tres anys, els dos de cadet i el primer de juvenil i vaig començar a entrenar amb el primer equip. L’últim partit de lliga em van donar l’oportunitat de debutar a Tercera”, rememora l’atacant sabadellenc. Després, tot i que li van oferir continuar en el juvenil del Terrassa FC i incorporar-se al primer equip, va preferir acabar la seva etapa formativa i va marxar al Mercantil.
“Vaig pensar que ja tindria temps de jugar” com a sènior i va voler “aprofitar aquells anys de juvenil”, comenta. D’aquell Max Marcet que va jugar els seus primers minuts en un primer equip al d’ara, diu que “ha plogut una mica, però ha estat molt bé. La veritat és que, al final el món del futbol ja sabem com va, és molt complicat. Però crec que he tingut una bona trajectòria, i encara em queden uns anyets”, apunta.
També, per a la seva carrera futbolística, li va servir aquella experiència d’entrenar-se en un Terrassa FC amb jugadors veterans. “Vaig viure-ho molt intens, el fet d’entrenar amb veterans, amb professionals, perquè hi havia gent que ja guanyava diners. Va ser l’any que es va retirar Miguel Ángel, me’n recordo, el porter. I va ser brutal, la veritat”, detalla. Recorda que “jo era molt jove, i també em va aportar una mica de maduresa el fet d’anar amb 16 anys a vestuaris d’aquest nivell”.
Un bon paper
Considera que durant aquells trenta minuts que va jugar aquell dia va fer un molt bon paper i també recorda molt una jugada que va fer, que va acabar amb una passada de la mort per a un company, que ara no recorda, que no va acabar en gol per ben poc. El partit, per cert, va acabar amb un 1 a 0 per al Terrassa FC. El gol? Va ser en el minut 40, obra de Juancho, en una gran acció.
Decisió ràpida
Quan va rebre la trucada del Terrassa FC per formar part de l’equip que dirigeix el tècnic Oriol Alsina, no s’ho va pensar gaire. “Vaig pensar que seria molt maco tornar i no m’ho vaig pensar. Crec que ni un dia vaig tardar a decidir-ho. Va ser molt ràpid, la veritat”, va assegurar el davanter del conjunt terrassista. Max Marcet va assenyalar que “sempre he tingut les ganes de tornar i quan em van trucar no vaig pensar-m’ho. Em va fer especial il·lusió, la veritat”. “Esperen molt de mi i jo també de l’equip. Crec que s’estan fent molt bé les coses. I espero fer un bon paper, treure el meu màxim rendiment”.
