Aquest estiu es repeteix un comentari habitual a les terrasses, parcs i patis de Terrassa: sembla que hi ha menys mosquits que de costum. La sensació de tranquil·litat no és només una percepció subjectiva sinó que Les dades del registre municipal de l’Ajuntament ho confirmen: entre els mesos de juny i juliol d’aquest 2026 no s’ha registrat cap queixa ni instància ciutadana per presència o molèsties d’aquests insectes a la ciutat. Un balanç insòlit si es compara amb els dos anys anteriors, quan es van recollir 16 instàncies el 2024 i 10 el 2025 durant el mateix període.
Com detalla la cap del Servei de Protecció de la Salut de l’Ajuntament de Terrassa, Ester Basart, “no és que tinguem un sistema de mesura de nombre de mosquits exacte, però agafant de referència les queixes que ens arriben de la ciutadania, queda clar que enguany hi ha menys mosquits”.
La raó: la poca pluja
Darrere d’aquesta treva no hi ha cap miracle, sinó la meteorologia. Encara que la primavera va començar amb episodis de pluja que van posar en alerta els serveis de gestió de plagues, l’arribada d’un estiu eixut i marcat per les onades de calor ha canviat el panorama.
Més enllà del titular fàcil que atribueix la desaparició dels insectes a les altíssimes temperatures, els experts demanen matisar els conceptes. Carles Aranda, cap del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat —organisme de referència que assessora habitualment municipis com Terrassa—, ho deixa molt clar: “No és el mateix la calor que el fet que no plogui. Els mosquits necessiten aigua estancada perquè les seves larves són aquàtiques. Si no hi ha aigua, no hi ha mosquits”.
La combinació de la manca de precipitacions continuada amb la xafogor extrema actua com un doble fre. Per una banda, l’absència de pluja impedeix que s’omplin els dipòsits naturals o urbans. Per l’altra, la potència del sol provoca que la poca aigua que s’acumula s’evapori a més velocitat abans que les larves puguin completar el seu desenvolupament.
En paraules de Basart: “Les altes temperatures, en forma d’onades de calor, sobretot en ambients secs, disminueixen la reproducció del mosquit tigre perquè hi ha menys focus de cria. La principal causa és la disminució de la reproducció, es trenca el seu cicle biològic”. A més, quan l’aigua estancada a l’exterior supera el llindar dels 35 °C a causa de la radiació directa, es pot produir una certa mortalitat larval. Així i tot, Aranda avisa que la calor no extingeix la plaga: “A temperatures molt elevades hi ha una certa mortalitat, però no vol dir que es morin tots, ni molt menys”.
Per entendre la dinàmica actual cal diferenciar les dues espècies principals que habiten a la ciutat. El mosquit comú (Culex pipiens) és d’hàbit nocturn i està àmpliament adaptat a qualsevol clima. En contra del que es pugui pensar, les nits tropicals no el paralitzen; als laboratoris de recerca se’l fa criar a 25 o 26 °C sense que pateixi cap alteració.
El cas que més preocupa des del punt de vista de la salut pública és el mosquit tigre (Aedes albopictus), implantat a Terrassa des del 2004 i potencial vector de malalties com el dengue o el chikungunya. A diferència del comú, el tigre és estrictament diürn i busca zones ombrívoles i humides per protegir-se del sol directe.
Per aquest motiu, durant les hores de calor més intensa amaga la seva activitat entre la vegetació, fent que la ciutadania pateixi menys picades quan surt al carrer. “El nostre indicador són les instàncies, i les que rebíem normalment eren del mosquit tigre, perquè els nens estan jugant al parc i els piquen o la gent està a les terrasses, però enguany, res de res”, explicar Basart.
Tanmateix, els ous del mosquit tigre tenen una capacitat de resistència extraordinària i poden romandre mesos secs a la intempèrie i quan cau aigua, s’activen. Quan el període de sequera s’allarga molt, el nombre d’adults reproductors disminueix. En tornar a ploure, la plaga no ressorgeix de cop a nivells massius, sinó que necessita un cert temps per recuperar la seva població base.
La importància dels particulars
Encara que la sensació general a la trama urbana sigui de calma, la situació pot variar radicalment d’un carrer a un altre. Com que el mosquit tigre té un radi de vol molt curt i depèn de petits recipients, la presència d’aigua estancada en una sola llar pot generar un focus localitzat. “Tu et pots trobar en una urbanització que el teu veí vol acumular aigua de pluja en bidons i allò està ple de mosquits tigre. En canvi, estàs en un pis al centre i sents que no n’hi ha”, il·lustra Aranda.
Des de l’Ajuntament de Terrassa s’insisteix que la lluita contra el mosquit requereix la participació de tothom. L’administració actua sobre la via pública —controlant embornals, fonts i parcs—, però una part vital dels punts de cria es troba a l’interior dels espais privats. Les zones residencials i urbanitzacions com Can Gonteres, les Fonts, Can Palet de Vista Alegre o les Martines són punts d’atenció especial. Accions tan senzilles com buidar els plats de sota els testos, renovar l’aigua dels abeuradors dels animals cada pocs dies o tapar els bidons de reg són passos imprescindibles per evitar que l’insecte trobi refugi.
- Accions senzilles com buidar els plats de sota els testos ón passos clau per evitar que l’insecte trobi refugi
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Més enllà de la treva d’aquest estiu, el Consistori manté actius els seus protocols. A inicis de juny es va posar en marxa la campanya informativa estacional, que enguany ha inclòs una xerrada ciutadana oberta a tota la ciutat, difusió de cartelleria en centres cívics i biblioteques, i avisos específics a sectors d’activitat considerats de risc, com tallers mecànics, empreses de jardineria o llars d’infants.
En l’àmbit de la gestió de la via pública, la directora de l’Àrea de Medi Ambient, Laia Font, remarca que Terrassa aposta per un model sostenible: A tots els embornals,fem una actuació selectiva, perquè si no es podria trencar l’equilibri, hem de ser molt curosos. El control de plagues és un tema molt delicat, fem un control integrat de la gestió de les plagues, no es tracta amb insecticida si no és estrictament necessari. Primer es fan servir les mesures preventives. Si tenim un embornal que acumula aigua, primer buidar-ho, netejar-ho, abans de posar un tractament d’insecticida que afecti el medi ambient.”
Gràcies a aquest treball preventiu i, sobretot, al fre que ha suposat la manca de pluja, Terrassa gaudeix d’un estiu inusualment tranquil. Una treva que, tanmateix, podria canviar si les precipitacions tornen a fer acte de presència.
