“M’agrada que em deixin fer, és quan gaudeixo treballant”

Mercè Paloma, dissenyadora de vestuari de cinema, teatre i òpera

Va estudiar alhora disseny i història de l’art, que “era una opció” ferma per dedicar-s’hi en el futur. En principi no tenia molt decidit què fer, si bé el que tenia més clar és que “m’agradava fer una cosa artística, i va ser disseny una mica per casualitat”. Una coneguda li va dir que estudiaria disseny de moda, i va agafar-se a això. Tot i això, el món industrial i la moda, no l’acabava de convèncer. I a aquesta escola li deien: “Fas uns dissenys fantàstics, però això no ho vendràs mai”, recorda Mercè Paloma, que admet que “el que jo feia era poc comercial”. Però va fer una especialitat de disseny per a espectacles i “aquí vaig veure la llum”. Una tesina de final de carrera i una aula de teatre a la Universitat Autònoma van conduir-la cap a aquest sector. Va iniciar-se a la televisió i al teatre. Després, va fer el salt a l’òpera. Isabel Coixet va cridar-la per una pel·lícula i la van nominar per a un Goya. Van passar deu anys i va participar a “Pa negre”. Des d’aleshores, “no he parat en cinema”. Prefereix les grans produccions, “perquè et deixen fer més”. “M’agrada que confiïn en mi i que em deixin fer. És quan gaudeixo treballant i soc feliç”. Ha guanyat cinc premis Gaudí i quatre nominacions a un Goya. No guanyar-lo, però, no li ha suposat cap decepció. “Ja va ser un miracle que em nominessin”, diu. Assegura que no té molt temps lliure, però, si en té, la ceràmica ocupa un lloc de privilegi entre les seves aficions i, fins i tot, es va formar en aquest art. També li agrada llegir i estar a casa.