“Sempre m’ha agradat escriure. És una afició que tinc, perquè em relaxa”, comenta. I fa anys va començar a fer-ho en el seu blog, “A l’aguait!”, que encara continua vigent, si bé, ara no amb la regularitat d’abans. Arran d’això, la revista “Vallesos”, de tant en tant, “m’encarregava algun article”. El blog el va obrir “perquè tenia diversos textos ja fets, de coses que havia anat escrivint de quan me n’anava a caminar”. Era durant l’auge dels blogs.
“Escric de rutes que he anat a fer, i després faig com una mena de literatura de viatges”, apunta. També ho penja a les seves xarxes socials. “Cada vegada que me’n vaig a caminar, o a fer alguna descoberta del territori, aquestes que m’agraden a mi, vaig apuntant coses que em van passant, gent amb la qual em trobo” i després ho escriu al blog. “M’agrada perquè ho faig al meu aire”, afegeix.
Un dels seus últims posts, “Apunts sobre la història dels nans i capgrossos de Terrassa”, és un treball exhaustiu fet amb la col·laboració del desaparegut Jan Grau Martí, a qui li dedica. “Ha sigut agafar tota la informació que hi havia, posar-la en ordre, veure on estaven els errors del passat” per confeccionar una història més pròxima a la realitat. “Terrassa, ara mateix, a nivell de Catalunya, és bastant una potència, en cultura popular; el que passa és que no ens ho acabem de creure”.
Està lligat a la cultura popular de Terrassa i fa molt de temps que forma part de Minyons. Va ser el primer president de la junta de l’Associació de Nans i Capgrossos i continua com a vocal, actualment
