“M’agrada fer coses, i si surten bé, perfecte, i si no, no passa res”

Josep Valverde, artista autodidacte

Mai havia fet maquetes com les que fa ara. Sempre li havia agradat “fer coses”, però no temps i, ara ja jubilat, s’hi pot dedicar. “És una cosa que ho tens o no ho tens”, manifesta. Abans, quan tenia temps lliure, el dedicava a l’esport, jugant a futbol i, sobretot a córrer, però ara, que surt en bicicleta, també té el seu moment per a les maquetes, sempre relacionades amb edificis de la ciutat, amb el guix com a material principal i també amb pedres i porexpan. Havia fet aquarel·les i també a l’oli, basant-se gairebé sempre en fotografies. No fa les seves obres amb una finalitat d’exposar-les, ho fa per a ell i “perquè, simplement, m’agrada i em reconforta”. Prefereix fer maquetes de construccions d’aquí i no inventar. “És tota la vida aquí i prefereixo fer coses de Terrassa”, apunta. Explica que tots els seus treballs “porten llum” i la primera que va fer va ser la Torrota. “Anava amb bicicleta amb un company i vaig pensar, la podries fer?”. I així va començar. Ha fet el Castell Cartoixa, el Mercat de Sant Pere, la Torre del Palau i el monestir de la Mola. Ara s’ha proposat fer “la Casa Vella de l’Obac”. No l’atrauen altres disciplines artístiques i comenta que “estic fent testos també de guix”. Tot ho ha après pel seu compte. “M’agrada fer coses i, si surten bé, perfecte i, si no, no passa res”, assegura. Va treballar de fuster i també va tenir un bar a mitges amb el seu cunyat, el Don Juan. En els últims 23 anys va fer de jardiner al FUPAR. Es considera un “manetes” i, a les golfes de casa, és on té les maquetes.