Anava a l’esplai i allà “sentia els meus monitors cantar i amb la guitarra, i em vaig apuntar a estudiar música”, recorda. Va començar a l’Escola de Música de Matadepera i també va aprendre pel seu compte. A les colònies, quan ja era monitor, va ser quan va començar a compondre cançons i ja no ho va deixar.
Va crear un grup, que es deia Refugio i ell era el cantant, i d’aquí li ve el seu nom artístic. Diu que “em va costar el seu posar-me a cantar davant de persones”. Després es van separar i, ara fa poc, ha publicat el seu primer disc, “Bienvenido a mi refugio”, amb nou temes. “Ha sigut una aventura espectacular perquè he après moltíssim fent aquest disc”, apunta. Les cançons tenen a veure amb “experiències molt personals, que a mi m’han canviat, i que marquen un abans i un després; hi ha una transformació darrere”, detalla.
“Em costa menys i em surt més fàcilment compondre quan estic en un punt així més introspectiu, sol, que m’ha passat alguna cosa d’aquestes que ens marquen”, declara, Opina que la música “ens acompanya en els moments més complicats, en els més feliços i en els més neutres i és capaç de canviar un estat d’ànim en qüestió de segons; té un poder bestial i, a vegades, no en som del tot conscients”. Li agradaria viure de la música, però “molt humilment”, diu.
“No soc tant de fer música més festiva o més animada, diguéssim, per ballar, és més introspectiva”, afirma. És un gènere que “a mi m’agrada dir-li que és música per al cor”, afegeix.
