Va començar a patinar de ben petita, al Club Natació Terrassa i ha continuat fins ara, al Club Patinatge Artístic Tona. Amb aquest club, recentment, formant part del grup de Xou Gran i amb la coreografia “Extra Omnes” es va penjar la medalla de bronze en els World Skate Games celebrats a Asunción, Paraguai. Allà, el patinatge artístic català va obtenir molt bons resultats i apunta que “a Catalunya hi ha un dels millors nivells”.
Assegura que el patinatge artístic és “molt sacrificat” i afegeix que “hi dediques moltes hores, i t’ho has de compaginar, per exemple, jo, amb el treball”. I, a la seva modalitat, la de xou gran, “en ser un grup molt gran, perquè som 24 a pista, si falles tu, fas que tot el grup no pugui entrenar bé”.
Afirma que té molta sort de formar part del seu equip i explica que “són com una segona família, i als campionats es nota molt, si hi ha aquesta cohesió d’equip”. És del parer que és un esport “molt bonic i molt sacrificat, i que no se li dona el valor que se li ha de donar”. I no només entra el vessant esportiu, sinó també la part tècnica i la de l’expressió. “Has de representar i has de fer que a la gent li arribi i això també és el difícil”. Diu que “es nota molt quan realment hi ha una passió dins de pista i quan no”. Tot i que volia estudiar Psicologia, va formar-se com a infermera i és la seva feina.
En les seves actuacions, com la que van fer al Paraguai, “reivindiquem històries”. A “Extra Omnes”, “sobre la repressió de les dones, en ciutats que encara no estan desenvolupades”.