Un lema i un nano que s’ho mirava

Rambla d'Ègara 1997 - 2025

Ara fa una quantitat respectable d’anys, aquesta població es va posar com a cognom el lema “La ciutat de les persones”. Es pot comprovar al pont de la imatge més antiga, que és de 1997, any en què el cantant i compositor argentí Carlos Alfredo Elías, amb la cançó “Para vivir un dulce amor”, va guanyar el Festival Internacional de la Canción de Viña del Mar. Aquest pont, que talla la rambla d’Ègara amb l’avinguda de Josep Tarradellas, abans de Gibraltar, hi ha molta gent que l’anomenava el de la Renfe.

El lema en si mateix, és una mica una banalitat perquè totes les ciutats són de les persones o, si més no, hi viuen. També hi ha altres éssers vius, però convindrem que són les persones les que les dirigeixen, les dissenyen, les construeixen i, per mala sort, també són les que les maltracten. Alguns diran que, aquestes darreres, no són persones com s’entén el terme.
Hi ha un nano a la part dreta de la instantània més antiga que es mira al fotògraf que estava fent la feina. No acaba de quedar clar si el mirava amb algun retret o, simplement, el que volia era sortir a la foto.

Molta càrrega

Aprofundint en això de voler sortir a la foto, ha sigut també una expressió amb molta càrrega de retret, per a polítics o altres dirigents. Allò de “el que volen és sortir a la foto”, com per quedar bé o fer el paperot.
La ciutat de les persones va passar com a lema, com passen moltes coses, personatges i activitats. És interessant pensar que aquesta localitat continua sent un lloc de les persones.