Va començar a treballar a una botiga de Mango quan tenia dinou anys i encara no era una multinacional. Quan l’empresa va iniciar la seva expansió internacional, va dedicar-se “a la gestió de les botigues a l’estranger, supervisar vendes, que el producte fos l’adequat” i altres funcions. I, en els seus dotze últims anys, va ser director de producte.
Tot va fer un gir l’any 2012. “Mango va ser una vivència que no hagués somiat mai”, però “creia que en aquest món ja ho havia fet tot”. “Se’m començaven a crear noves necessitats de fer coses que no podia fer perquè no tenia temps”. I es va agafar “dos anys sabàtics”. Arran del terratrèmol del Nepal de l’any 2015, va anar-hi per ajudar i això “va ser un punt d’inflexió”. Després de passar per altres punts ajudant i en una d’aquestes col·laboracions, el van enviar a Kigoma (Tanzània).
Allà va saber de la metgessa Nuria Marzo, que coneixia la zona i, finalment, fa cinc anys, van fundar Karibia, que vol dir “estar a prop de” en suahili. “Volíem fugir d’aquesta visió paternalista de la cooperació” i es dediquen a “identificar projectes” que són necessaris, que “lideren” persones d’allà. No troba a faltar la seva vida anterior i diu que la conclusió és que “la vida es pot viure de moltes maneres, i ens pensem que no i si vols, pots sortir del sistema, però també depèn de tu”.
Va fer un postgrau de Cooperació Internacional com a Tècnic en Gestió de Projectes. “El meu objectiu no era fundar una ONG, sinó col·laborar. Àfrica t’atrapa, malgrat que el que veus no t’agrada”.
