Al seu pare li agradava la música de sempre, però no va tenir l’oportunitat tocar la guitarra ni cap instrument fins més gran, explica. Ell, quan va anar creixent, “anava a l’estudi on tocava perquè em cridava l’atenció” i un dia ho va provar, li va agradar, i va començar a fer classes. Es forma a l’Aula de Música i també de forma autodidàctica.
Considera que la guitarra “és un instrument amb què es pot fer de tot i és una manera d’expressar els teus sentiments i la teva manera de ser”. A més, “té molta versatilitat i molta llibertat a l’hora de fer cançons”. Reconeix que el seu somni és dedicar-se professionalment a la música, tot i que sap que és complicat, ja que “en el món actual s’escolta molt reggaeton”.
Opina que “la música ha baixat bastant de qualitat” i que “avui en dia sempre és una mateixa base de fons, quatre acords amb un sintetitzador i després un que potser no sap ni cantar, fa servir un autotune, que l’ajuda molt”.
Fa unes setmanes va participar en el Stay Alive Fest a la Sala Apolo, amb un altre grup amb qui col·labora, Last Hope, i li van donar el premi a millor guitarrista. “Estic molt content i orgullós”, diu.
La seva intenció és estudiar un cicle tècnic de so i apunta que “és el que trobo més relacionat amb el món de la música i el que crec que em pot agradar més”.
Forma part del grup Amapop, de rock-pop i avui treuen el seu primer senzill, “Entre cuerdas”. I aquest diumenge fan un concert a la Sala Backstage de Ball Vallès Oci, a partir de les 11 hores.
