Tenia clar que volia estudiar Dret, “però no sé per què”, diu. I suposa que “m’agradava el contacte amb la gent, solucionar problemes i de joveneta, sempre m’ha agradat intermediar una mica amb conflictes”. Quan encara es formava ja va començar a fer de passant amb una advocada, una cosina seva. En acabat es va posar pel seu compte, especialitzada en assumptes matrimonials i encara continua en aquest camp, però també treballa per a diferents agents de propietat immobiliària.
Després d’un temps en solitari, ara està amb dues advocades més, l’Anna Boix i la Sandra Fajardo. “Ens complementem molt i col·laborem entre nosaltres”, explica. Està en el torn d’ofici, sobretot vinculada a la part de la violència de gènere.
De la formació de Dret assegura que “si l’enfoquessin en la pràctica jurídica, crec que la gent aprendria més, tindria més agilitat i tindria més eines per treballar”. “Els advocats estem per solucionar els temes legals, no estem per solucionar temes personals”, opina.
També és conciliadora i és del parer que l’objectiu ha de ser “intentar sempre buscar que hi hagi el mínim conflicte”. A més, creu que com a advocada “has de fer tot el que puguis per ajudar el teu client, però no es pot exigir més del que no es pot treure”. Té molt clar que “valoro a la gent pel que són, no pel que tenen”.
No s’ha vist mai fent de jutge o de fiscal perquè considera que “no m’adaptaria”. La seva professió li agrada perquè “és molt oberta i cada cas és diferent i pots buscar una solució per a cada cas”, detalla
