Fa catorze anys que canta. Tot va començar quan en tenia quaranta i “vaig anar a un karaoke, per casualitat”. Allà li van dir que ho feia bé i que perquè no cantava. “No m’ho havia plantejat mai, perquè jo cantava com tothom, a la dutxa o al cotxe i poca cosa més”, manifesta. Va començar a sovintejar el karaoke fins que va decidir fer classes de cant. Es va classificar per a la final de KaraokeMedia i va continuar “progressant”.
L’any 2017 va publicar el CD “Serendipity”, amb nou cançons del pop nacional i una balada composta per ell. “A mi m’agradaria dedicar-m’hi, però entenc que a la meva edat és molt difícil viure d’això i és difícil que una discogràfica em digui, apostem per tu”, comenta. Artísticament, es fa dir Guille i també fa actuacions.
“Quan canto tinc la sensació de passar-m’ho bé i intento que la gent s’ho passi com m’ho estic passant jo. El dia que no m’ho passi bé, ho deixaré”, diu. I agrega que “quan surto a un escenari em creixo i m’és igual que n’hi hagi vint que dues-centes persones”.
Des del setembre passat que forma part del cor Tons i Sons. “Va bé per aprendre coses noves, cantar diferents melodies i és molt diferent de cantar sol, però també és molt divertit”, declara. Es va formar com a aparellador, però mai ha exercit, i treballa des de fa molts anys de marbrista.
Ha fet senzills, que estan publicats a Spotify. “Tinc una cançó de pop que es diu “Digo sí”. La lletra és d’un escriptor-compositor que es diu Carlos Villarrubia, i la música és meva”, subratlla.
