Ramon Alcaraz, un home del renaixement
Es va formar com a mestre i recorda que “era un nano d’esplai, als 12 anys vaig ser monitor i vaig seguir fins als 19 i, després vaig ser mestre”. Ha exercit al col·legi Sagrat Cor de Jesús fins que s’ha jubilat. Ha fet de tot a l’escola i diu que “vaig estudiar per “mates” i ciències i vaig acabar sent “profe” de teatre”.
També és un apassionat de la música i va ser baixista del grup Hernández y Fernández i va passar per altres grups com Km 69 i en alguns a la bateria. Actualment, ho fa amb Hokele, on toca el baix. “Vaig estudiar música tres anys i tocava la guitarra. Vaig començar cantant amb nanos i tenia un grup d’animació jo sol”, detalla. Però no li hauria agradat dedicar-s’hi professionalment. A més, està integrat a la companyia de teatre local Qollunaka fent de tot, incloent escriure alguna obra, com és el cas de “La taverna de la Rosita”. “Sempre he tingut moltes inquietuds artístiques, sobretot en el que és la creació”, comenta, i el teatre l’atrau molt perquè “perquè agafa totes les disciplines”.
Opina que “el procés creatiu, és sempre el mateix, siguis matemàtic, siguis músic o siguis arquitecte” i afegeix que “crear des de zero és molt difícil, sempre crees a partir d’unes premisses que tens”. L’electrònica és una altra de les seves activitats predilectes i també es va formar en aquest camp.
“Em diuen que soc un home del renaixement perquè faig de tot”, explica. “Una persona que t’agafa un ferro i te’l solda, que t’arregla un llum”. No es veu fent només una activitat.
