Va integrar-se a Minyons quan tenia setze anys, a través de la Yolanda Ruiz, una mestra seva de l’Escola Crespinell. Però, de petit, ja li agradaven els castells i recorda “estar al 4 de 10 del 2015 a la Plaça Vella”. “Ja em sentia de Minyons sense tenir camisa”, apunta i comenta que “em poso allà on em diguin. Sempre estic a la soca, que està molt infravalorada”. Considera que la colla malva “té aquesta manera rebel i anàrquica i això la fa especial”. A Minyons li han posat el sobrenom de “Búfalo”.
Del món dels castells destaca “els valors que transmeten, la inclusivitat, la germanor”. També està vinculat als Gegants Bojos de Solsona i li agrada molt el carnaval d’allà. Igualment, va fer de cavaller al Ball de Gitanes i surt amb els Nans a la Festa Major.
Es considera “molt tradicional” i afirma que “defenso sempre el patrimoni”. Defensa la Festa Major de Terrassa i assenyala que “em sembla majestuós veure el ball de plaça el diumenge, com la gent aplaudeix, o quan el Drac entra, i veure el Capgròs de l’any”. I manifesta que “hem de conservar aquest ADN terrassenc”.
Està estudiant a l’Escola d’Arts Aplicades i el seu objectiu és dedicar-se en un futur a la imatgeria festiva. “Vull ser el primer discapacitat que s’hi dedica”, diu i que “n’hi ha molta de gent jove que ens impliquem en la cultura popular, però hem de ser més”.
Aquesta estima per la cultura popular és innata i explica que és el primer de la seva família que s’hi dedica. “Estic molt a favor de defensar les tradicions i hem de conservar el que tenim”, sosté
