El passat 10 de maig va sortir de Montserrat i va arribar a Roma el 25 de juliol. En total, 77 dies caminant. La primera vegada va ser l’any 2013, quan va fer de Terrassa a Finisterre. I l’any 2016 va fer de Roma a Santiago, una travessia de 103 dies. “Sempre he fet una miqueta d’esport i sortia a córrer i en jubilar-me, vaig dir-me, jo a casa no em quedaré. I vaig començar a caminar”.
“A part de conèixer món, que amb cotxe no ho veus, és una manera també de contactar amb la gent dels pobles“, comenta, i també hi ha un component “d’espiritualitat”. “És una manera de relaxar-te i de pensar en coses que la vida o l’estrès, no et deixen”. Sempre ajuda a altres peregrins amb dificultats. “És una cosa que suposo que tothom faria”, opina.
Es considera més un peregrí que un caminant i diu que “soc creient i tot va lligat una miqueta”. Quan decideix quin camí fer “busco informació i faig un plàning de llocs on dormir. Un pla A i B, perquè mai saps el què”, subratlla. “Quan acabes, notes una sensació, una alegria de dir, ho he aconseguit, ja he arribat. Però l’endemà sents un buit”, diu. “En cap moment, m’han vingut pensaments de dir, me’n vaig a casa” i “depenent del quilometratge, has d’anar preparat”. Recomana anar sol perquè “gent ja en trobaràs” i “no vulguis fer-ho ràpid perquè a la meitat petaràs”.
Mentre fa les caminades està en contacte cada dia amb la família. “Cada dia envio ubicació d’on estic perquè tinguin notícies, i els amics també. Com que ho penjo tot a Facebook, em segueixen”.
