El seu pare és fuster, però la seva gran afició és la música i, d’aquí, li va venir tot. Es va formar de petit en aquest camp i, quan va ser l’hora, es va treure el títol superior de música a l’ESMUC. Va plantejar-se estudiar INEF, però va abandonar la idea de seguida. “M’agrada fer esport, però no em veia treballant en un gimnàs”, manifesta. El seu pare toca la guitarra i ell també va triar aquest instrument. “Era com una cosa que tenia a casa”, assegura.
Es va formar en guitarra clàssica i flamenca, i també va fer una mica de jazz. Però el títol que es va treure era el de guitarra flamenca. A més de donar classes de guitarra pel seu compte, també és professor d’ESO, a una escola de Barcelona. “La meva meta amb els nens és que surtin d’aquest núvol tan gris que és el reggaeton”, explica.
Compon cançons, d’idees que poden venir de qualsevol moment. “Et ve una melodia al cap i la graves al mòbil. I vas creant una melodia que expliqui alguna cosa. L’important en la música és explicar”, detalla. “El que jo intento amb la meva música és intentar explicar la meva història i que cadascú se la pot portar al seu terreny”, agrega. Diu que, en el seu cas, té “un alt nivell d’exigència, de perfeccionar, que és impossible, i mai estàs satisfet”. Opina que “és important començar i acabar un tema, no deixar-lo”.
Està preparant-se per publicar un disc d’unes cinc cançons que “està enfocat a la guitarra flamenca, no tradicional, sinó més innovador”. Tots els temes que hi haurà els ha compost ell.
