Dibuixar li agradava de petit i recorda que “dissenyava equipacions de bàsquet o de futbol” i, per exemple, en els jocs de futbol es passava més estones “personalitzant les equipacions” que no pas jugant en si. I també rememora que “quan em van donar el meu primer ordinador, de les primeres coses que vaig fer va ser instal·lar el Photoshop i començar a dissenyar”.
Es va formar en aquest camp, sense un objectiu molt definit per a quan acabés, ja que “m’avorreix fer sempre el mateix i el que sí que tenia clar era que no em volia especialitzar moltíssim en una cosa concreta sinó que volia anar provant”. Va descobrir el brànding, que “és l’especialitat en què toques més coses diferents”. Del disseny el que més l’atrau és “la tipografia i el disseny editorial”.
Va fer pràctiques en agències de màrqueting i després va treballar en una empresa que feia equipacions de bàsquet. “He dissenyat moltes equipacions de bàsquet que ara volten per Catalunya”, comenta. Actualment, treballa a Comuniza, una agència de màrqueting de Barcelona, on s’encarrega de dissenyar marques i no sempre fa el mateix.
Considera que, a una marca, “el disseny t’acaba definint tota la personalitat” i assenyala que “un bon disseny, pot ajudar molt la marca a créixer i acaba transmetent els valors reals de la marca”.
Un llibre seu, “Daltònics Anònims”, es va endur el Premi Laus Bronze. “Soc daltònic i em vaig adonar que hi havia molts falsos mites que envolten el daltonisme” i els volia “trencar”.
