Carrer de Gibert
Districte: 3
Barri: Segle XX
Longitud: 85 metres
Codi postal: 08223
Numeració: Senars, de l'1 al 9, i parells, del 2 al 24
No tots els personatges que tenen l’honor de formar part del nomenclàtor oficial han d’haver sigut prohoms reconeguts per la seva abnegació, per les seves aportacions a la ciutat o per haver descobert algun enginy. Es pot passar a la posteritat, i convindrem que tenint el teu nom a un carrer, via, plaça o avinguda, hi passes, havent sigut una persona com moltes d’altres, sense cap transcendència en el marc de les lletres, les arts o la ciència.
Això no significa que no es tracti d’una persona important i respectable. Ans al contrari. Però, habitualment, cal admetre-ho, els noms de carrers, places, vies o avingudes són per a sants o verges, gent de lletres, científics o artistes. En el carrer que ens ocupa, el nom és d’una persona que destacava per ser el propietari de la masia de Can Macià i els terrenys de l’altra banda de la carretera de Montcada, anomenats Pla de la Figuerola, i que abastaven des del carrer del Pare Font al passatge de Comerma.
Aquest senyor era en Maties Gibert i Senana, popularment conegut com a Macià. No hi ha informació que el bo d’en Macià es dediqués a alguna activitat altruista o fos l’inventor d’algun objecte cabal per a la Terrassa industrial ni que pintés quadres d’una qualitat indiscutible. Així doncs, com va ser que se li va atorgar el nom d’un carrer?
Era regidor
Un descendent seu, que era el regidor de l’Ajuntament de la ciutat, Miquel Gibert, l’any 1891, va proposar el nom del seu avantpassat per formar part del nomenclàtor. Segons consta en la pàgina oficial del consistori terrassenc, el nom de carrer de Gibert es va aprovar l’any 1894. S’aporta un document d’una mena de ple de l’1 de gener, iniciat a les 9 hores, sent Miquel Homs i Rosés l’alcalde, però substituït en aquesta mateixa trobada, tal com estava previst, per Ramon Cortés i Prat, nou batlle de la població fins al 30 de juny del 1896.
- Carrer de Gibert
- Nebridi Aróztegui
