Ho va tenir clar de sempre. “Tota la vida, des de ben petita, ja m’agradaven els nens i estava molt en contacte amb ells, i m’he portat molt bé amb ells, i era una de les coses que vaig voler fer”, recorda. Es va formar en puericultura i, posteriorment, va fer un grau superior.
Algú li va dir que a l’escola Petit Estel, “busquen algú pel migdia, i vaig anar i allà m’hi vaig quedar. Vaig entrar amb 19 anys i ja no vaig sortir”, comenta. Llavors, “era una escola molt petita i ara és una escola molt gran”, que s’ha convertit en Petit Estel - La Nova.
Després d’anys fent de mestra, va passar a exercir tasques administratives, fins ara, que es jubila. “Tinc dos sentiments enfrontats: tinc ganes de jubilar-me i de fer una altra vida diferent, i més tranquil·la, però també, deixo molts records enrere”, assenyala.
Ha vist créixer a l’escola i “cada vegada hi havia més volum de coses a fer i, per això, quan vaig passar a formar part de secretaria” no li va ser estrany, perquè la coneix del tot. “Va ser un canvi, però el contacte amb els nens l’he continuat tenint”, explica i diu que “hi ha professors que els havia tingut d’alumnes i és molt agradable”.
Havia estudiat Comerç i, per aquest motiu, els temes administratius no li eren estranys. Opina que als infants “no se’ls hi pot dir sí a tot i han d’acceptar el no, encara que no els agradi”.
En total, haurà estat al Petit Estel 45 anys i diu que és “com la meva segona casa”. Ha estat molt de gust, però ara que es jubila afirma que “tinc ganes d’anar al meu ritme, no haver de córrer i gaudir de la vida”.
