Això de cantar sempre li havia agradat, però de petita “vaig anar fent tombs, que si teatre, que si ballar, que si pintar” fins que “em va donar per la poesia” com a aficionada. És de la República Dominicana i fa setze anys que viu a Terrassa. Un conegut que era productor li va dir que segur que sabia cantar i li va dir “jo et poso un instrumental i tu fas un rap”. Va escriure una cançó i una amiga que “acabava de treure’s la carrera d’audiovisual” li va fer el vídeo de la seva primera cançó, “Quién era yo”, l’any 2021.
“Vaig fer el llançament sense cap mena d’expectatives i va cridar l’atenció” i va actuar a la Festa Major. “M’anaven sortint bolos i vaig començar a fer cançons” i ara té un disc de dotze cançons que es diu “Guantazos” que encara no ha sortit al mercat.
“El rap em va venir en un moment que ho necessitava. El rap al final és lluita, és reivindicació,”, manifesta. “Penso que remoure consciències a través de la música és molt important. I crec que pot ser una eina molt gran si la fas servir bé. És un altaveu i la gent pot arribar a replantejar-se coses que no s’han replantejat a través de la música”, diu. Treballa d’integradora social a Prodis i opina que aquesta feina l’ha ajudat molt a “conèixer col·lectius vulnerables i veure com la realitat de la societat d’un altre punt de vista. I això també ho aplico al rap”, detalla.
Des del 2021 diu que “no he parat de fer música” i afegeix que “estic contenta amb com ha anat tot”. Explica que “he anat de gira a França, he anat a Berlín i a molts llocs que no creia que arribaria”.
