Comenta que “sempre m’han agradat les Humanitats, de forma molt transversal i en el moment en què vaig decidir què estudiar, em va cridar l’atenció l’Arqueologia”. Era una decisió que ja tenia presa “des de l’ESO”, agrega, encara que diu que “podria haver estat feliç estudiant Història i Història de l’Art, Filologies...”. En finalitzar el grau, va fer un màster al King’s College de Londres, “especialitzant-me en estudis medievals”, assegura.
Quan va tornar, va treballar al Museu de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC), “com a informadora de sala” i després va obtenir una beca per fer el doctorat a la Universitat Autònoma. “Vaig estar quatre anys estudiant paisatges i castells medievals de la Noguera”, explica. En acabat, va reincorporar-se al MNACTEC, fent visites guiades i, posteriorment, es va incorporar a Tres Turons, “l’empresa que porta els serveis educatius del Museu de Terrassa”.
“Faig visites guiades a públic tant escolar com adult a tots els equipaments” del Museu. Subratlla que “m’agrada molt explicar el patrimoni, encara més el terrassenc, el nostre” i manifesta que “el patrimoni industrial sempre queda molt oblidat i jo crec que s’ha de reivindicar”. “Hi ha una visió molt esbiaixada de l’arqueologia i la gent pensa en excavar i ja està. La tasca de l’arqueòleg o l’arqueòloga no és només excavar”, sosté.
