El Celler de Matadepera ha estat distingit amb el Premi Santi Santamaria a la Cuina Tradicional, un dels 13 reconeixements que s'han lliurat aquest dimarts en el marc del Gastronomic Forum Barcelona 2026, durant la presentació de la Guia Augusta 2027. El guardó ha emocionat especialment Lluís Bernils, segona generació al capdavant del negoci i que va mantenir una estreta amistat amb el cuiner que dona nom al premi. "Em vaig trencar a plorar en recollir el guardó", explica.
Bernils celebra, sobretot, que la distinció posi el focus en els seus fills, Pau i Riki, que fa més d’una dècada que treballen al restaurant i que ara n’assumeixen la propietat. “La meva quota de reconeixement i de protagonisme ja la tinc amortitzada”, assegura. En Pau és al capdavant de la cuina i en Riki, de la sala. El seu pare, però, continua present a cada servei prenent comandes, fent les compres i guiant-los. “Faig la feina com de masover”, resumeix.
La història va començar el 1968, quan els seus pares, Jaume Bernils i Francisca Viñas, van obrir un establiment de pollastres a l’ast al terreny de l’hort de la casa familiar. La mare també preparava plats per encàrrec i els clients van començar a menjar-hi. En Lluís s’hi va incorporar el 1982 i va iniciar una transformació; el local, que havia funcionat gairebé com un bar, va anar prenent forma de restaurant.
Aleshores, Matadepera tenia una activitat molt marcada per l’estiueig. Per això, El Celler “es va convertir en punt de trobada del jovent”. Amb el canvi de model, el negoci va ampliar l’activitat més enllà de la temporada alta. Encara avui conserva clients d’aquella època. “Amb els nostres clients i proveïdors hem creat com un oasi, un microclima apartat de les modes”, explica Bernils.
La trajectòria també va portar el restaurant matadeperenc fins a la Guia Michelin. Va rebre una estrella el 1992, tota una sorpresa per a en Lluís, que atribueix part del reconeixement als seus “padrins”: Santi Santamaria i Ferran Adrià. Va mantenir l’estrella fins al 2000. Mirant enrere, no amaga que va cometre errors en aquella etapa. Entre altres coses, va ampliar la plantilla i va incorporar un sommelier pensant que l’estrella atrauria nous comensals. “Jo era bastant jove i admeto que em vaig equivocar, perquè vaig començar a carregar-me de despeses”, diu. L’arribada de nous clients no va compensar aquestes despeses, ja que una part de la clientela habitual es va allunyar perquè donava per fet que els preus havien pujat, tot i que no els havien modificat.
D’aquella experiència n’ha extret una lliçó que encara transmet a qui rep per primera vegada una estrella Michelin: “Els dic que continuïn fent el mateix, perquè les estrelles te les donen pel que fas, no pel que podràs fer”. El reconeixement, apunta, no ha de canviar el projecte.
La força de la família
El relleu dels fills, explica, “ha estat tranquil”. En Pau i en Riki van tenir un paper decisiu en una etapa especialment complicada, allà per l’any 2009, quan els problemes personals es van sumar a la crisi econòmica. “Gràcies a ells vam poder tirar endavant”, recorda. Aquest nou premi, doncs, assegura que no només és una distinció a la trajectòria del restaurant, sino també un impuls per a la generació que ara porta les regnes. Bernils també ha volgut compartir aquest reconeixement amb els proveïdors i els clients que han contribuït a crear aquest “món Celler”.
En gairebé seixanta anys, el restaurant ha travessat diverses crisis, des de la tèxtil fins a la financera del 2008 i la pandèmia, però ha sabut reinventar-se des de la modèstia i la cultura de l’esforç. Barnils defensa que la continuïtat s’ha basat a cuidar una manera de fer i la relació amb qui s’asseu a la taula.
- Premi Santi Santamaria a la Cuina Tradicional
