El Casal de la Gent Gran de Matadepera viu dies de tensió. Un col·lectiu de més d’una trentena de voluntaris ha decidit aturar les activitats com a mesura de protesta davant la decisió de l’Ajuntament d’obligar la Rosó Duran, l’única administradora del Casal des de fa més d’una dècada, a passar un procés legal d’estabilització de la seva plaça pública. Una decisió que ha generat un profund malestar entre el voluntariat, especialment pel fet que a la treballadora només li queden dos anys per jubilar-se.
“Porta molts anys aquí, la gent se l’estima moltíssim, i veure-la angoixada perquè ara s’ha d’exposar a unes oposicions, ens ha dolgut molt”, exposa una voluntària amb qui ha pogut posar-se en contacte el Diari de Terrassa. Segons relata aquesta persona –qui prefereix mantenir l’anonimat–, Duran no se sent capacitada, a aquestes alçades, per preparar un examen, una situació que li ha generat un nivell d’angoixa tal que actualment es troba de baixa laboral.
La posició del voluntariat és clara: “Ens hem revolucionat perquè veiem una injustícia”, diu la voluntària, qui considera desmesurat obligar-la a sotmetre’s a aquesta prova quan està a punt de jubilar-se, i qüestiona que no s’hagi prioritzat abans l’estabilització d’altres places municipals.
Dimecres passat va tenir lloc una primera reunió entre aquesta trentena de voluntaris i l'Ajuntament, però no hi va haver entesa. Segons expliquen els voluntaris, el consistori els va transmetre que compta amb Duran i que, fins i tot si no superés la prova, hi hauria un “pla B” perquè continués vinculada d’alguna manera al projecte amb la gent gran. Una proposta que no convenç el col·lectiu voluntari. “És una vergonya. Sembla un nyap improvisat, com dient: ‘què els podem dir perquè estiguin tranquils?’”, lamenten. “El que volem és que pugui acabar aquests dos anys tranquil·la, sense pressions, fent la feina que sap fer millor que ningú”.
Mentrestant, les activitats estan aturades, una decisió que tampoc ha estat fàcil. “Em sap molt greu per la gent gran, perquè no en té la culpa”, admeten. Dilluns vinent, el voluntariat es tornarà a reunir per decidir els pròxims passos, coincidint amb una nova trobada amb l’Ajuntament.
Els afectats, el col·lectiu de gent gran usuaris del casal, es troben resignats davant aquesta situació atès que no es desenvolupen activitats al Casal des de fa gairebé una setmana. “Volem continuar amb les activitats que tant ens agraden”, comenta en Jordi, posant en valor el Casal com un dels punts de Catalunya on millor funciona el voluntariat i que més activitats dirigides a la gent gran té. “Estem molt contents amb els voluntaris i amb la feina de la Rosó”, continua, explicant que des del seu grup del taller entenen els procediments legals, però que es podria haver desenvolupat d’altra manera per no haver de fer passar Rosó Duran per aquest procés, amb només dos anys que li queden per a jubilar-se.
En què es fonamenta la decisió municipal?
Rosó Duran és la dinamitzadora del Casal de la Gent Gran des de fa dotze anys. Fins al 2021, hi treballava com a externa de l’Ajuntament, i al setembre del 2022, el consistori crea una plaça de funcionària interina temporal per dur a terme aquesta tasca: dinamitzadora. Segons expliquen des de l'Ajuntament, els contractes temporals d’ocupació pública no poden durar més de tres anys. Passats aquests tres anys, si es decideix estabilitzar aquesta plaça, es pot allargar un any més aquest contracte temporal si es convoca el concurs-oposició per a convertir-la en fixa. Les bases de la convocatòria de la posició de dinamitzadora del Casal de la Gent Gran es van publicar el novembre del 2025, i la convocatòria oficial va obrir-se l’11 de desembre i es va tancar el 14 de gener.
Des del consistori, la regidora de Cultura i Benestar Social, Núria Garcia, defensa que es tracta d’un procés legal inevitable. “Com a Ajuntament, volem que ningú ens pugui dir que no hem fet les coses com marca la llei. No podem fer excepcions, per molt que a aquesta persona se li tingui molta estima. Ha de passar aquest procés igual que tothom”, afirma. Garcia posa en valor el paper del voluntariat: “És una iniciativa que funciona des de fa 15 anys i que volem preservar”. I assegura que el conflicte neix, en part, d’una manca d’informació. “A la primera reunió ens va fer la sensació que els voluntaris estaven confosos i desinformats”, apunta.
Des dels Recursos Humans de l’Ajuntament també s’assegura que Duran ha estat informada en tot moment que aquest procés s’iniciaria, i que era coneixedora al 2022 que els seus contractes eren temporals. La regidora també es mostra optimista respecte al resultat del procés. “Té les capacitats de sobres per fer-ho. Té els punts i se la té en gran estima dins l’Ajuntament. Segur que passarà les proves”, assegura.
Existeix l’excepcionalitat?
Des de l’oposició al govern municipal, Gabriel Pirla, de Junts per Matadepera, lamenta que s’hagi arribat a aquest punt: “És una pena que s’arribi a aquesta situació amb una iniciativa de la qual ens sentim orgullosos a Matadepera”. Pirla considera que el consistori “podria tenir eines per haver resolt aquesta situació sense saltar-se la llei” i critica la gestió de l’actual govern municipal. “Un cop més, es demostra que no hi ha una gran capacitat de gestió; hi ha certs casos que s’han de tractar amb més humanitat”, afirma. En aquest sentit, posa com a exemple el cas del mural de la Germandat de Sant Sebastià, on, segons recorda, “l’Ajuntament sí que va dur a terme un procediment irregular”.
En una línia similar s’expressa Nil López, líder de Suma’t Matadepera, que apunta directament a una possible lectura flexible de la normativa. “La llei d’estabilització es podria agafar una mica amb pinces, perquè no tots els ajuntaments són iguals”, sosté. López argumenta que el model de finançament municipal condiciona aquest tipus de decisions: “Aquí es recapta sobretot per l’IBI, no per impostos empresarials. Estabilitzar una plaça és molt més car. És molt més assequible tenir una contractada que no un funcionari públic”.
El líder de Suma’t Matadepera defensa que “potser hi podria haver hagut una mica més de flexibilitat” i alerta de les conseqüències directes del conflicte: “Hi ha un voluntariat que ha aturat unes classes i una pila de persones de Matadepera que no hi pot assistir per una situació de mala gestió política”. López conclou que, amb diàleg previ, “parlant-ho amb temps i de manera afable, s’hagués pogut solucionar”.
Entre els voluntaris, també persisteix la sensació que no s’està escoltant prou la dimensió humana del conflicte. Així, el cas de la Rosó Duran s’ha convertit en molt més que un tràmit administratiu, i el col·lectiu voluntari reclama reconeixement cap a la seva persona.
Dilluns pot ser clau per saber si el diàleg permet rebaixar la tensió o si el Casal de la Gent Gran de Matadepera continuarà amb les activitats aturades, a l’espera d’una solució que, per al voluntariat, només passa per una cosa: deixar que la Rosó pugui acabar la seva etapa laboral “tranquil·la i feliç”, comenta el voluntariat.
