ARA A PORTADA
-
Terrassa Líders en projectes d’energia compartida: 14 instal·lacions per abastir equipaments públics Arnau Fort
-
Terrassa Apareix punxat el nou inflable del parc de la República poques setmanes després de la seva estrena Joan Muñoz
-
Cultura i Espectacles La 44a Temporada BBVA de Dansa de LaFACT inclou 18 espectacles i més de 18.000 entrades a la venda Javier Llamas
-
Terrassa Cop contra els robatoris de coure als trens: 45 detinguts i 29 empreses de residus inspeccionades, dues d'elles a Terrassa Joan Muñoz
-
Si el Senat no existís, ara Rita Barberá no tindria on amagar-se i ens estalviaríem el patètic embolic sobre si el seu aforament la protegeix o no de la justícia. És evident que Rajoy la va fer senadora justament per això, per posar un tallafocs i guanyar temps. De manera que el Senat certament té alguna utilitat, clar que sí, a més de la seva òbvia funció de cementiri d'elefants. Per això és interessant que en el primer intent de pacte Sánchez-Rivera, que ja veurem el que dóna de si, la desaparició (amb poca, poquíssima, convicció) del Senat vagi de la mà de la supressió dels aforaments. No seria mala manera de començar una mínima regeneració... Fa molta nosa, el Senat? La veritat? Poquíssima. Ni se sap que existeixi. I sí, costa uns diners però, al costat d'altres partides, no ve d'aquí: ens el podem permetre perfectament. No serveix absolutament per a res. Res de res. Podria ser útil en un model federal, cosa que cada dia dubto més que vegin els nostres néts o besnéts, però en un Estat centralitzat amb una limitada dosi d'autonomia no té gaire sentit. Per això mateix no ha acabat de trobar mai el seu lloc en l'arquitectura institucional: no passa de ser un premi de consolació, un aparcament temporal o definitiu, una institució decorativa i totalment prescindible. Si demà desaparegués, ni es notaria. Excepte els senadors, i Rita Barberá especialment, ningú no el trobaria a faltar ni cinc minuts. El millor servei que podria fer a la regeneració democràtica seria justament aquest, desaparèixer. Seria un missatge potent, un primer moviment simbòlic. Però cal molta, moltíssima, fe, i una dosi no menor d'ingenuïtat, per imaginar-se aquest escenari: té la continuïtat garantida, amb algun retoc menor i el discurs de sempre sobre les seves suposades virtuts com a "cambra territorial"... Al final, ens n'acabarem oblidant i allà seguirà, invisible. Però mentre existeixi, en realitat res no haurà canviat ni s'haurà regenerat.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Deixalles, responsabilitat de tots Joan Roma i Cunill
- 11-N, un èxit total del Sindicat de Llogateres Antonio Machado Requena
- El suïcidi: dolor i pèrdua d’esperança Joan Carles Folia Torres
- Envellir amb orgull, viure amb dignitat Rocío Toral Calderón
- Parlem del pla de barris atorgat Salvador Pérez Riera
- Transmetre el que creiem en el món digital Salvador Cristau Coll
- El Senat invisible · Opinió · Diari de Terrassa
-
- 50 anys amb el comerç
- Els noms de la riuada
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.