L’estiu ens arriba sovint associat al descans, a les vacances i a més temps compartit. Però les dades ens obliguen a mirar també la cara més amarga d’aquesta època de l’any: el 30% dels assassinats masclistes es concentren durant els mesos d’estiu.
No és la calor. És l’augment de la convivència, o el fet de la percepció de l’agressor que perd el control quan la dona recupera espais d’autonomia.
Hi ha una forma de violència especialment cruel que s’agreuja sota el silenci: la violència vicària. És aquella en què l’agressor fa mal, manipula o utilitza els fills i filles, o altres persones estimades, per causar-li el màxim patiment i mantenir o reforçar el control sobre ella.
Com a societat, hem de trencar amb un mite patriarcal que encara impera als nostres jutjats.
La psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, experta de la comissió del Ministeri d’Infància per a la millora de la LOPIVI —la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència—, afirma que existeix una resistència ferotge a acceptar una realitat incòmoda: un maltractador no pot ser mai un bon pare.
El sistema sovint prioritza els “suposats drets” del pare per davant del dret dels infants a viure i créixer en un entorn segur i lliure de violència. I no parlem només de por. Parlem de terror, d’inseguretat i de conseqüències que poden acompanyar-los durant tota la vida. Perquè els nens i nenes no són “víctimes col·laterals”, són objectiu directe que l’agressor utilitza per destrossar el vincle amb la mare.
Forçar un infant a conviure amb el seu maltractador és per a una mare, en paraules de Garcia Esteve, “com arrencar-les un òrgan sense anestèsia”. I això és inacceptable.
La violència vicària és, per tant, també un problema de salut pública de primer ordre. L’exposició continuada a la violència masclista provoca greus conseqüències psicològiques i emocionals, i el risc de conductes suïcides es triplica en aquests infants i adolescents. Les cicatrius no sempre són visibles, però hi són.
A Terrassa, durant el primer semestre del 2026, el SIAD (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) ha atès 9 casos de violència vicària. Sabem, però, que darrere de les xifres hi ha molts més casos que poden no arribar a ser detectats. I sabem també que la prevenció i la detecció primerenca són fonamentals. Per això és imprescindible que tots els professionals que intervenen en la vida d’aquests nens i nenes —en els àmbits jurídic, policial, sanitari, educatiu i social— tinguessin l’obligació de formar-se en perspectiva de gènere i en violències masclistes.
Cal que tinguin present que l’interès superior del menor és un principi que preval sobre els interessos del maltractador i que vincula legisladors, jutges, pares o qualsevol institució que intervingui en les facultats de decisió o aplicació del mencionat dret. No podem permetre que els mecanismes del sistema siguin utilitzats per continuar l’assetjament a través de la custòdia o el règim de visites.
Davant d’aquesta “violència institucional”, a Terrassa no ens hem quedat de braços plegats. Des del gener del 2026, hem consolidat el nou Servei de Psicologia Infantil al SIAD, que ja ha acompanyat 41 menors per fer front a les cicatrius del maltractament. Aquest servei és un pilar fonamental per tallar de soca-rel la transmissió generacional de la violència. Exigim que el nou Projecte de Llei contra la violència vicària acompanyi aquest esforç servint per tallar d’ofici la pàtria potestat als maltractadors. Els infants mereixen créixer segurs, no ser utilitzats com a eines de tortura psicològica.
Aquest mes d’agost, la Casa Galèria manté el seu compromís i continua oberta, de 8 a 14 h, per oferir suport a qualsevol dona o menor que ho necessiti.
Però la responsabilitat és de tots i totes. Si sents un crit o intueixes el terror a la porta del costat, no apugis el volum de la televisió. No miris cap a una altra banda.
El silenci alimenta la impunitat del maltractador. La nostra implicació pot salvar vides.
Telèfons d’atenció
112 - Emergències; 092 - Policia Municipal.
900 900 120 - Línia d’atenció a les dones en situació de violència masclista, gratuïta, confidencial i disponible les 24 hores, els 365 dies de l’any