Ja sabem el que passa a Catalunya

Sí, ja ho sabem. Però sort en tenim, d'Inés Arrimadas, que ens fa el favor de recordar-ho en una conversa televisiva amb el sempre equilibrat i serè Marhuenda, el condecorat pel ministre de la policia política. "¿Podemos transmitir esperanza a la gente que nos está viendo?", preguntava el condecorat. I la diputada responia que sí, que hi ha esperança, però només per als que porten escorta: "Soy consciente de la gravedad porque la vivo, en Catalunya; porque llevo escolta en Catalunya, porque sabemos lo que pasa en Catalunya...". I què redimonis passa a Catalunya? Qui està en greu perill, qui se sent amenaçat, qui pateix en silenci? Ella? No, la van mal interpretar. Ja se sap. I, a més, al final ha resultat que la Generalitat és qui li ha posat escorta, com sembla ser que fan de manera habitual amb tota mena de líders polítics, sense distinció de color i sense que estigui tampoc molt clar per a què fan falta tants escortes. Però, en qualsevol cas, la diputada ha hagut de fer marxa enrere, desdir-se de la seva descripció implícita d'una mena de guerra civil fantasiosa, empassar-se les seves verinoses paraules i desviar l'atenció. No li ha funcionat fer-se la víctima per guanyar punts al seu partit, on l'acusen, sembla, de ser massa tèbia i condescendent amb els perillosos catalans i els encara més perillosos independentistes. Clar, ja sabem el que passa a Catalunya… Sobretot en les seves ments reescalfades, sectàries, en les d'aquesta gent que tenen ganes que acabem tots a hòsties. Això és el que passa a Catalunya, que no acaben d'aconseguir que la cosa s'emboliqui del tot i acabi com el rosari de l'aurora. Una llàstima, sí, perquè de moment sembla que els uns i els altres ho portem força bé, ningú no està amenaçat ni perseguit i el debat transcorre de manera força raonable, sense víctimes, sense persecucions (ni pel castellà, vés per on) i sense catàstrofes ni guerres. No se'n saben avenir. Per això s'inventen barbaritats. En el fons, els repugna el que passa i els deprimeix que tot sigui tan normal, incloses les sortides de to i algunes coses lamentables. Per això s'han de fer les víctimes i escalfar l'ambient.