Fa uns dies va tornar a ser notícia el problema de la manca de secretaris-interventors en pobles petits. En aquest cas, per baixa del titular que cobria els ajuntaments de Gaià i Lluçà, però en qualsevol moment en sortiran d’altres que es troben en situació similar.
De fet, ara mateix, podria dir de memòria una vintena d’ajuntaments de la Catalunya Central que tenen uns serveis mínims que, a més, pengen d’un fil.
Com pot ser que la figura més rellevant, en l’àmbit de personal essencial, tingui aquestes carències? Ningú podrà dir que el problema ha sortit de cop i volta. No, no, puc assegurar que aquesta situació fa quaranta anys que dura. Sí, sí, heu llegit bé. Ja en els primers anys de la democràcia recuperada (1979), ens vam trobar amb secretaries agrupades ocupades per un sol secretari que portava 3, 4 o 5 ajuntaments ell sol.
I tots esperàvem canvis substancials per garantir que amb els anys aquesta situació canviaria i trobaríem prou professionals per poder cobrir les places vacants. Doncs no, estem al 2026, i per tenir ben coberts tots els ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, consorcis, etc., farien falta prop de mil quatre-cents professionals. Les carències més grans es donen als pobles petits, on la plaça no requereix un professional a plena dedicació, sinó compartida amb altres de més o menys propers.
Això és cert, però no és que els pobles mitjans i alguns de grans tinguin els serveis coberts. No, no, tampoc en aquest nivell estan tranquils perquè tot sovint es produeixen trasllats, baixes o la lògica i desitjada jubilació. Encara més, estem cada vegada més a prop que una de les grans generacions de secretaris arribi a la jubilació i deixi cent o cent cinquanta ajuntaments sense secretari.
D’aquí a pocs mesos, hauríem de tenir els primers 218 professionals que surten
Arribat aquí i de cara als no coneixedors de la mecànica municipal, aclareixo que la plaça de secretari-interventor en una sola persona en els petits, o les places de secretari, d’una banda, i interventor, de l’altra, en els mitjans i grans són d’obligada existència. És a dir, ningú més pot cobrir les places perquè són essencials per garantir el bon, lleial i fidel compliment de la legalitat vigent. Així doncs, no tenir-ne vol dir paralitzar tota l’activitat municipal en espera que en vingui algun o la plaça sigui compartida amb algun altre municipi.
Ens hem queixat, hem reclamat i exigit canvis substancials per aconseguir noves fornades de professionals, en l’àmbit nacional d’Espanya, animant que una part demani algunes places a Catalunya. Fins ara, no ha funcionat. Vaja, ha funcionat malament, i per això el Govern Illa ha entomat el problema i es proposa fer els deures allà on els altres simplement han culpat Madrid sense buscar-hi solució.
El victimisme o la crítica no resolen problemes. Ara, toca esperar que l’acord entre Govern central i Generalitat doni els fruits esperats. D’aquí a pocs mesos, hauríem de tenir els primers 218 professionals que surten i es queden aquí. És encara insuficient, però molt més del que s’havia fet fins ara. El problema és urgent i afecta el bon funcionament de tota l’administració local, precisament, la més propera als ciutadans.