Amb l’arribada del bon temps i les temperatures suaus, és molt agradable sortir a passejar pels entorns de la ciutat. La primavera és un esclat de vida en majúscules.
Els roures lluquen, les estepes floreixen, les abelles s’atipen de pol·len i els camps es cobreixen d’un mantell verd. El dia s’allarga i la temperatura acompanya.
A Terrassa, tenim la sort d’estar envoltats de zones agrícoles i forestals que ens permeten gaudir de la primavera sense la necessitat d’agafar el cotxe. L’ús principal d’aquests entorns és l’agricultura (cultius de cereals i farratges), la ramaderia (cabres i ovelles) i la gestió forestal.
Bona part de “l’anella verda”, són finques privades o bé públiques però gestionades via concurs públic per un particular. Això és un gran avantatge pels terrassencs i l’administració pública. Els Terrassencs podem gaudir d’uns entorns cuidats, treballats, i conservats i l’administració no ha d’assumir el cost. Estem parlant de més de 4.000 hectàrees, el que serien uns 5.500 camps de futbol.
El principal problema dels agricultors i propietaris de finques agrícoles de Terrassa és la pressió de persones que utilitzen els entorns com a zona d’oci o per fer esport. Cal tenir en compte que a Terrassa hi vivim més de 200.000 persones. Al cap de setmana milers de persones surten a passejar per l’anella verda. Cal ser conscients que els entorns no són parcs públics sinó finques agrícoles on pagesos i propietaris treballen els camps, inverteixen diners a arreglar camins i extreuen llenya per fer una gestió forestal dels boscos (i així evitar incendis).
A tall d’exemple, a la zona nord de Terrassa, cada any s’hi sembra Colza (Brassica napus). És un cultiu de la família de les cols, que fa uns granets rodons de color negre que habitualment es transformen en oli. Fins aquí pot semblar un cultiu normal. Però una de les seves característiques és que a la primavera, s’espiga i fa unes flors grogues que tenyeixen per complet els camps. La imatge és molt primaveral i bucòlica. Tant és així, que es converteix en un aparador d’instagramers i tiktokers passejant pel sembrat per fer-se fotos. El pas de centenars de persones pel mig dels camps destrossa les plantes i acaba perjudicant molt el cultiu i, per tant, el seu rendiment. A això cal sumar-hi els gossos deslligats, els senglars, els cabirols, els tudons, etc. La fauna salvatge és difícil d’educar, però crec que les persones sí que podem prendre consciència i respectar la feina dels pagesos.
La cultura agrícola en un entorn tan urbà com Terrassa cada vegada és menor, i l’experiència em diu que la majoria de gent actua malament per desconeixement. Tenim una gran sort, ja que podem gaudir de la natura tot i que vivim en una gran ciutat. Només cal fer-ho amb respecte. Darrere d’un camp de color groc, un bosc amb arbres tallats, un ramat d’ovelles pasturant hi ha pagesos i ramaders treballant i invertint temps i diners. D’ells i elles depèn que puguem gaudir dels entorns de Terrassa molts anys més!