S'acaba l'època del corró. Fins ara, tot ho feien per reial decret, sense cap oposició. Amb la majoria absoluta, el PP tibava de prepotència. Ja va bé que els baixin els fums. Primer, els van tombar el decret-llei dels estibadors. I, ara, arriba l'anomenada llei "mordaza". En català, en diem morrió. Que es vagin calçant! Hem reculat molts anys. Com si fóssim en plena dictadura. Soterradament, amb doctrines de la tristament famosa llei de premsa de 1966. La del senyor de "la calle es mía". Què s'entén per llibertat d'expressió. No es pot admetre una llei de seguretat ciutadana (de juliol de 2015) que impedeix organitzar protestes o "escraches". O bé, obtenir imatges de forces de l'ordre, amb un telèfon mòbil. Retuitejar la convocatòria d'una "mani" podria comportar fins a sis-cents mil euros de sanció. Surrealista! Més encara, amb casos concrets, on algun cos policial ha ultrapassat la correcció de llurs funcions… Requisant mòbils i càmeres quan els venia de gust. El que s'acaba d'aprovar al Congrés és un primer pas. És d'esperar que es modificaran i/o derogaran els articles més polèmics. La majoria de grups parlamentaris han avançat que votaran l'inici del tràmit. A l'hora de votar, però, hi poden haver sorpreses. Com la del famós Pablemos. Com que la justícia és lenta, ací passarà quelcom semblant. Amb un bri de sort, dubto que hi hagi canvis significatius abans de fi d'any. Em treu de polleguera i em sobta que -en ple segle XXI- els grans avenços tecnològics encara no s'apliquin al cent per cent... Al món judicial. Agilitarien significativament la resolució de temes burocràtics o penals.
Temps enrere, vaig dedicar un article al binomi indult versus insult. Fa la impressió que les penes aplicades són inversament proporcionals a la quantia de la malifeta. És evident, mentrestant, que potser el morbo del poble voldria veure més d'un personatge mediàtic dins la garjola. Hem d'acabar amb la teoria de l'anar-hi anant. Si hi ha tres poders (executiu, legislatiu i judicial), no hi pot haver cap sospita de connivència entre un i altre.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- “L’armata Brancaleone” Ramon Bosch
- Terrassa és una ciutat capdavantera en participació ciutadana Montserrat Caupena
- Joan Casals, el compromís total Salvador Cardús Ros
- La “B” que el silenci no vol Nieves García Aguilera
- Deixar la prevenció per a demà serà fer tard! Rosa Ferrer
- Enfortir el paper de la nostra organització comarcal Ferran Pont i Puntigam
- Fora morrió! · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.