Sempre he cregut que en Groucho Marx era genial: "Per què m'he de preocupar per la posteritat, si ella no ha pas fet res per mi?". Encara més: "El secret de la vida és la virtut de l'honestedat i el joc net. Si ho pots simular, ja ho has assolit". Unes frases que em vénen de conya arran de l'embolat que les declaracions de la princesa Corina zu Sayn-Wittgenstein poden haver causat a la corona. Una institució bicèfala, si més no perquè ens ven la moto del rei emèrit i del seu fill. Per cert, ara encara entenc més les presses extremes d'en M. Rajoy per "relligar-ho" tot en ben pocs dies. Molt apel·lar a la Constitució, però -com deia la Trinca- "al poble que el donin pel sac".
Mai no he he estat afiliat -ni ganes!- a cap formació política. Per tant, que ningú no em mal interpreti en el sentit que m'ho vull apamar per reclamar la instauració de la república. Una cosa no té res a veure amb l'altra. Passar de monarquia, d'acord. Però no a qualsevol preu. Compte amb els "messies" de torn, que ens prometen el món i la bolla..! Quan ja es va veure i copsar -després del nyap de la DUI- que el més calent de tot era a l'aigüera. "Hic et nunc", tal vegada és tan enrevessat ésser republicà com monàrquic. Ací, reprenc -de bell nou- l'humor d'en Groucho: "Sovint, és millor callar i semblar ximple... que no pas xerrar i esbandir els dubtes definitivament". D'una o altra manera, s'ha acabat el pa torrat! Si, a banda del PP, la monarquia també és corrupta... que salti! Volem/exigim conèixer -amb ets i uts- el llistat de tots els qui es van poder acollir al tripijoc de la darrera amnistia fiscal, declarada anticonstitucional i nul·la de ple dret pel TC. No s'hi val a convertir la Carta Magna en un "menú a la carta", segons convingui a quatre alcavots. No essent així, la màquina/argument per fer sortir republicans de les clavegueres creix automàticament i exponencial. Jo també l'he vessat, diferents vegades, al llarg de la vida. I m'ha tocat entomar totes les conseqüències que se'n deriven. Sense privilegis de sang blava, aforaments o vet a saber què. Retornant al Groucho, "aquests són els meus principis. Si no agraden, en tinc d'altres". "La política no fa estranys companys de llit... El matrimoni, sí."