Des que OpenIA va llençar al mercat el ChatGPT el 2023, el món ha fet un tomb en molts sentits, i més que en farà. El debat en relació amb els perills i oportunitats d’aquesta tecnologia digital no ha parat de créixer. Yuval Noah Harari va dedicar el seu darrer llibre, “Nexus”, a l’anàlisi de les conseqüències socials d’aquesta megaiena.
Vull destacar tres de les idees que ja va avançar a “21 lliçons per al segle XXI”. La primera i la segona són els dos perills principals per als sistemes democràtics: d’una banda, el perill real del Gran Germà d’Orwell que suposa ja un control i monitoratge dels individus i les societats fins a uns límits que els totalitarismes del segle XX ja haurien volgut; i, d’una altra, l’aparició d’una nova classe social que no haurà de treballar perquè les necessitats humanes ja estaran cobertes, que no podrà aportar valor per falta de coneixements o habilitats i que es dedicarà a consumir, fer esport i satisfer els seus desitjos i que l’autor israelià anomena “classe inútil”. La tercera de les idees és un intent per evitar la concentració del poder en mans dels propietaris d’aquestes empreses, sigui Anthropic, Palantir, OpenIA, Microsoft o Google i revertir el nou paradigma civilitzatori, el tecnofeudalisme. Harari exposa que cal un impost a la informació. Però com es pot taxar la informació? L’autor planteja taxar els fluxos d’informació gravant les empreses que emeten aquests fluxos, i té el seu sentit: la idea que la informació digital es troba al “núvol” és una metàfora que amaga els macrocomplexos de processament de dades d’on surten les autopistes d’informació digital, localitzats físicament i amb adreça postal i tot. Una altra cosa seran les dificultats tècniques per poder tirar endavant aquest impost, per no parlar de les polítiques i que són molt semblants a les dificultats del moviment “Tax the Rich”.
En aquest món en què ens trobem i que és el resultat de la Invasió Algorítmica, des de l’escola se’ns complica la cosa encara més. O potser no? Ens tornem a trobar en la disjuntiva entre apocalíptics i integrats? En aquests moments, penso que el repte de l’escola respecte a la IA és doble. D’una banda, el professorat ens haurem de posar les piles per aprendre a utilitzar i ensenyar aquestes eines que ja estan forjant el present del nostre alumnat, tant per la gestió de la informació i els continguts curriculars com per ensenyar al nostre alumnat a fer servir l’eina. De l’altra, haurem d’ensenyar al nostre alumnat a NO fer servir la IA. Aquest doble repte, aparentment contradictori, té tot el sentit del món i intentaré explicar la paradoxa. Les raons per ensenyar l’eina són clares: forma part del “mainstream” tecnològic en el qual estem immersos i com a educadors no podem mirar cap a un altre costat tenint en compte que el futur en què viurà el nostre alumnat estarà forjat, d’una manera o una altra, per la IA. I certament haurà de ser una formació crítica, ensenyant a identificar les estructures empresarials i els interessos econòmics i geoestratègics que hi ha al darrere de l’eina, i analitzar els perills per a les societats democràtiques derivades del control digital, aspectes que van més enllà d’ensenyar a fer servir l’eina.
Les raons per ensenyar a NO fer servir la IA crec que són les més rellevants i les que haurem d’esgrimir com a educadors en aquest futur distòpic i immediat al qual ja hem entrat. La idea principal és que per tal que la IA generativa sigui una bona eina, cal que la interacció amb l’eina sigui de qualitat i em centraré exclusivament en la llengua. Només pot tenir qualitat si els “prompts” (“apunts”, “indicacions” o “peticions” en català) estan ben escrits o ben exposats oralment. Si no es tenen coneixements previs (si un no sap), si no se sap redactar o parlar, si no es té un lèxic ric, si no se saben estructurar pensaments de manera coherent, l’eina no funciona. La IA és una eina útil si es domina el llenguatge. Alhora, pot ser una eina espectacular d’aprenentatge de la llengua, però cal programar-la per tal d’ajudar l’alumnat a desenvolupar el seu llenguatge, que és el mateix que dir el seu pensament.
Un dels perills que hem detectat en aquests darrers tres anys en els centres educatius és el que se’n diu “workslop” i que seria “xerrameca buida”. Vaig detectar aquest fenomen a finals del curs 2024-2025 en assistir a les festes de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat: llegien el discurs dirigit a pares, professorat i companys des del mòbil. L’estructura era correcta, el llenguatge encertat, els agraïments al professorat educats i les anècdotes prou gracioses. Però el problema és que els tres discursos que vaig sentir, de centres diferents i de nivells diferents, eren molt semblants. La conclusió és que l’alumnat va fer servir la IA per redactar els discursos, cosa que he comprovat posteriorment parlant amb l’alumnat que va llegir-los. Llegir l’article “Treballs ben escrits que no diuen res? Què és el ‘workslop’ de la IA i com el podem evitar” (Vilaweb, 21-1-2026) em va permetre posar nom al grinyol que vaig notar el juny del 2025. Així doncs, un dels perills de fer servir la IA generativa és el de la banalitat, la del text correcte però estandarditzat, el del treball ben fet però sense aportacions originals, el dels correus formalment correctes, però que els falta personalitat. Fordisme textual.
Un altre dels perills que hi veig, i que per mi com a professor és el més rellevant, és que l’alumnat està deixant de desenvolupar habilitats cognitives que tan sols s’assoleixen en els processos: per identificar les idees rellevants d’un text, per redactar l’argument d’una història, per elaborar una presentació digital que contingui imatge i text s’han de mobilitzar habilitats que alhora es milloren mentre es fan servir. Fer un resum, identificar l’eix narratiu principal d’un conte o novel·la o crear una presentació digital són en ells mateixos processos d’aprenentatge. Actualment, la IA generativa pot fer aquestes tres coses si se li demana amb “indicacions” ben redactades. I tot i que ja hem dit que per redactar bones indicacions cal tenir un llenguatge prou desenvolupat per tal que la interacció amb la IA doni fruit, també cal dir que se li pot demanar a la IA que elabori bons “prompts”, evitant utilitzar l’habilitat necessària per desenvolupar-la. Tot i això, se li ha de demanar i cal el llenguatge per fer-ho.
Entre els neoludites (els que reneguen de la tecnologia i ataquen centres de processament de dades) i els cornucopians (els que creuen que la nova revolució digital ens portarà a l’abundància infinita i a la desaparició del treball i dels diners), la moderació i l’alerta. Ens hi juguem l’educació dels joves, però sobretot la democràcia tal com l’hem conegut.