Tots tenim un perfil emocional. Una manera particular de sentir, interpretar i reaccionar davant del que ens passa. No l’hem escollit conscientment ni l’hem construït d’un dia per l’altre. S’ha anat formant al llarg de la nostra vida a partir de les experiències que hem viscut, de com ens han educat, de les relacions que hem establert, de les coses que ens han fet mal, de les que ens han protegit i també de tot allò que hem anat aprenent per adaptar-nos al món que ens envolta.
Encara que no el puguem veure, el nostre perfil emocional ens acompanya cada dia. Apareix quan discutim amb la nostra parella, quan els nostres fills ens posen al límit, quan algú ens critica, quan tenim por de perdre alguna cosa, quan sentim que no ens valoren, quan hem de prendre una decisió o quan una determinada situació aconsegueix alterar-nos molt més del que, racionalment, pensem que hauria de fer-ho.
Perquè potser hi ha una cosa que hauríem d’entendre millor: no sempre reaccionem davant del que passa, sinó davant del que allò que passa representa per a nosaltres. Dues persones poden viure exactament la mateixa situació i reaccionar de maneres completament diferents. Una pot intentar parlar i buscar una solució; una altra pot enfadar-se; una tercera pot tancar-se en si mateixa; una altra pot fugir del conflicte i una altra pot necessitar controlar immediatament tot el que està passant. La situació és la mateixa. El que canvia és la persona que la viu i, sobretot, la manera com el seu perfil emocional interpreta aquella situació.
Això explica també molts dels comportaments que repetim durant anys i que acabem justificant amb una frase que sembla definitiva: “Jo soc així”. Però n’estem segurs? Potser no som simplement “així”. Potser hem après a funcionar així. Potser determinades respostes ens van ajudar a protegir-nos en algun moment de la nostra vida i, amb el temps, es van convertir en patrons repetits que continuem utilitzant encara que ja no ens ajudin.
La necessitat de tenir-ho tot sota control, la dificultat per posar límits, la por al rebuig, la necessitat constant de reconeixement, la tendència a evitar els conflictes, la facilitat per perdre els nervis, la dificultat per expressar el que sentim o la incapacitat per acceptar determinades crítiques no apareixen del no-res. Formen part d’una manera particular de funcionar emocionalment que hem anat construint.
I aquí és on començar a conèixer el nostre perfil emocional pot resultar molt més important del que sembla. Perquè, sincerament, mirar-nos des de fora és fàcil. Analitzar el comportament dels altres és gairebé un esport nacional. Sabem perfectament què fa malament la nostra parella, què hauria de fer el nostre fill, com hauria d’actuar el nostre cap o què haurien de canviar els altres perquè nosaltres estiguéssim millor. Però mirar-nos nosaltres mateixos és una altra història.
Conèixer el nostre perfil emocional pot provocar vertigen. I fins i tot pot fer una mica de por. Perquè significa començar a descobrir coses de nosaltres que potser no ens agraden gaire. Potser descobrim que som més insegurs del que pensàvem, que necessitem massa l’aprovació dels altres, que tenim una necessitat de control que ens condiciona, que evitem determinats conflictes perquè ens fan por o que reaccionem amb ràbia quan, en realitat, sota aquella ràbia hi ha frustració, impotència, tristesa o por.
Potser descobrim que exigim als altres coses que nosaltres mateixos no sabem donar. O que repetim una manera de relacionar-nos que ens fa patir, però que hem convertit en habitual. I és aquí on molta gent prefereix no mirar. Perquè és molt més còmode pensar que el problema sempre és fora. Però conèixer-nos no significa culpabilitzar-nos. Significa donar-nos informació i aquesta informació pot ser determinant.
El nostre perfil emocional no és una etiqueta ni una condemna. No serveix per dir “soc insegur”, “soc agressiu”, “soc controlador” o “soc dependent” i donar el tema per tancat. Al contrari. Conèixer com funcionem emocionalment ens permet descobrir què podem treballar, com incidirem en el nostre comportament, en el fer.
Això és precisament una de les coses que més treballem al Centre d’Interacció Emocional: ajudar cada persona a conèixer el seu perfil emocional, entendre com interpreta allò que li passa, identificar quins patrons apareixen en la seva manera de reaccionar i descobrir quins aspectes poden estar condicionant les seves relacions, les seves decisions i, en definitiva, la seva manera de viure. No es tracta de dir-li a una persona com ha de ser. Es tracta d’ajudar-la a comprendre com està funcionant i què pot començar a fer de manera diferent. Perquè no podem modificar allò que no coneixem. I tampoc podem gestionar adequadament una emoció si no sabem reconèixer-la, entendre-la i identificar què l’està provocant.
Educar les emocions tampoc significa deixar de sentir-les. No es tracta de convertir-nos en persones que mai s’enfaden, que mai tenen por, que mai estan tristes o que sempre saben què han de fer. Això no existeix. Es tracta d’aprendre a reconèixer què sentim, entendre per què ho sentim i decidir què fem amb allò que estem sentint. Viure absolutament des de dins totes les emocions amb la màxima estabilitat possible.
Una emoció pot aparèixer automàticament. La resposta que donem a aquella emoció sí que la podem treballar. I aquesta diferència pot canviar moltes coses. El temps que passa entre què provoca l’emoció i la resposta que donem és on es pot treballar.
Podem canviar una relació de parella. Podem canviar la manera d’educar un fill. Podem millorar la comunicació dins d’una família. Podem ajudar-nos a afrontar millor un conflicte a la feina. Podem modificar la nostra manera de liderar. Podem permetre’ns posar límits que durant anys no hem sabut posar. I ens pot ajudar a deixar de prendre determinades decisions des de la por, la ràbia o la necessitat de ser acceptats. Per això considero que conèixer el nostre perfil emocional és una informació extraordinàriament valuosa. No perquè ens defineixi per sempre, sinó perquè ens mostra què podem treballar.
Tots tenim contradiccions. Sabem que hauríem de posar límits i no els posem. Sabem que hauríem de deixar de donar voltes a una cosa i no podem. Sabem que cridar no solucionarà el problema i, malgrat això, cridem. Sabem que determinada relació no ens fa bé i hi continuem dins. Sabem que hauríem de descansar i continuem exigint-nos. No sempre és falta de voluntat. De vegades és que el nostre sistema emocional ha après a respondre d’una determinada manera i ho fa abans que la nostra part racional tingui temps d’intervenir.
Entendre-ho no ens eximeix de responsabilitat. Al contrari. Ens dona una oportunitat per començar a exercir-la d’una manera molt més conscient. I potser aquest és el gran valor de conèixer el nostre perfil emocional: passar de preguntar-nos només “què em passa?”, a començar a preguntar-nos “què hi ha en la meva manera de sentir, interpretar i reaccionar que fa que això em passi una vegada i una altra?”. Conèixer-nos no significa descobrir que estem malament. Significa descobrir-nos amb prou profunditat per saber què podem millorar. I potser no sempre podrem canviar el que passa al nostre voltant. No podrem controlar les reaccions dels altres, evitar totes les decepcions ni impedir que la vida ens posi davant de situacions difícils.
Però sí que podem començar a treballar la manera com nosaltres hi responem. Per això el nostre perfil emocional no hauria de ser una etiqueta. Hauria de ser un punt de partida. Tots i totes hauríem de poder respondre a la pregunta: “Què puc fer amb la persona que soc?”.