A ben poques setmanes, hem tingut un parell de consultes electorals. Parlo del 27-A i del 26-M (generals i municipals, respectivament). D'aleshores ençà, encara tenim pendent el tema de la configuració de Govern (amb els corresponents nomenaments de ministres i altres alts càrrecs) i els consistoris… Amb l'espasa de Dàmocles d'arribar a veure, en algun cas, autèntics nyaps, de cara a desbancar virtuals guanyadors pel que fa a la votació popular.
Sempre he tingut molt clar que generalment actuem amb massa poc criteri. No solem llegir-nos els programes electorals. Llavors, "funcionem" per cares i/o fotografies. Algunes, arranjades horriblement mitjançant la tècnica del Phtoshop. Així ens va després!
Paral·lelament al terme del títol citaria altres sinònims: incoherència i camaleonisme. Posat a trobar exemples, en tenim per triar i remenar. Tots i cadascun d'ells escenifiquen el súmmum del meu rebuig: Pilar Rahola, Celestino Corbacho, Manuel Valls, Enric Millo, Carme Labòria, Rosa Díez, Rosa Aguilar, Francisco Álvarez Cascos, Jorge Verstrynge, Albert Rivera, Cristina Alberdi, Albert Guardans, Josep Piqué, Celia Villalobos, Juan Carlos Monedero, etcètera.
El camaleó és un animal famós per la seva habilitat a canviar de color, just quan se sent amenaçat. En una bestiola, encara puc arribar a entendre-ho. En el cas dels humans, però, de cap de les maneres. Obliden que "a so de timbals, no s'agafen pas llebres". Tot no val! Ni dessota la tesi que "càntir nou fa l'aigua fresca".
Fa noranta anys, Stefan Zweig definia aquest tipus de "trepes". Ho feia en l'obra "Fouché, el geni tenebrós". Tracta de la vida d'un influent polític francès del període comprès entre la Revolució Francesa i l'imperi napoleònic. Utilitzava contra ells qualificatius diversos, per tal de mantenir-se a l'àmbit polític. Certament generalitzar i passar de clau particular a global pot ésser agosarat i alhora una arma de doble tall. Ara bé, a la classe política entenc que cal exigir-li compromís social, vocació, nivell i ètica. No essent així, cal foragitar aquests espècimens del nostre entorn.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- Un rei pobre, una llum nova Salvador Cristau Coll
- Malestar en l’estat del benestar (1) Carles Codina Verdaguer
- Dels desigs als propòsits Salvador Cardús Ros
- Per la unitat de l’esquerra Antonio Machado Requena
- Badalona com a mal exemple Joan Roma i Cunill
- 2026, no és un any nou. És una decisió Joan Carles Folia Torres
- Transfuguisme · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.