L'Ajuntament de Terrassa ha obert entre gener i juny d'aquest any tants expedients com durant tot el 2018. Vol dir aquesta xifra que els terrassencs som més incívics que l'any passat? Com a mínim, no ho som menys i això és una mala notícia. Es tracta d'una mesura de les autoritats municipals per conscienciar la ciutadania de la necessitat de posar tots una mica de la nostra part, perquè la ciutat sigui més neta i sostenible. Seguim sense ser conscients del que significa, no només col·laborar, sinó participar activament i amb compromís individualment en la neteja del nostre entorn immediat, amb la imatge de la ciutat. Es tracta d'una qüestió de pura convivència, perquè la neteja, el respecte per l'espai públic ens interpel·la a tots, no només a les autoritats municipals.
De vegades podem pensar que ja paguem perquè ens retirin totes les nostres deixalles i , efectivament, aportem la part que ens pertoca de la neteja col·lectiva de la ciutat, però el fet de pagar una taxa no ens habilita a fer el que volem al carrer. Existeix una normativa que descriu i obliga a una forma ordenada i cívica d'exercir el nostre dret. És per això que sorprèn la distància a la qual molts terrassencs ens situem davant d'alguns fets socials i ciutadans que ens afecten col·lectivament. Però el més sorprenent és la naturalitat amb la qual fem algunes coses. Encara és habitual comprovar com molts veïns nostres llencen la brossa, sense seleccionar, al contenidor de color ver i com dia sí i dia també, apareixen al costat de casa mobles vells o antics electrodomèstics, matalassos o grans estris dels tipus i formes més inversemblants i poden estar dies fins que algú se l'acud de trucar a Ecoequip, que té un servei magnífic per a la retirada programada d'aquests tipus de deixalles i s'ho emporta. I mai passa res. És per això que sembla que no queda altra que sancionar. Segurament que la multa no és la millor manera de conscienciar, perquè genera rebuig i ràbia continguda a l'infractor, però, com ho fem?
La neteja segurament és una de les grans assignatures col·lectives pendents que encara ha d'aprovar la ciutat, però segurament no ens hem de quedar en la superfície, ja que estem parlant de civisme, de convivència i de compromís. Tot plegat és realment preocupant.