Albert Batlle, l'incombustible polític que porta poc menys de trenta anys en càrrecs de responsabilitat a l'Ajuntament de Barcelona, a la Diputació i a la Generalitat, ha dit aquesta mateixa setmana que Barcelona pateix una "crisi" de seguretat. Ha de saber el que diu donat que ell mateix va ser director general dels Mossos d'Esquadra i no només ha de tenir accés a informació precisa, sinó que també ha de saber gestionar-la. És un matís molt important aquest de gestionar bé la informació, perquè depèn de qui te la presenti, pot fer-ho en un sentit o en el contrari.
La qüestió és que Barcelona té un problema d'una certa gravetat: la delinqüència ha augmentat als seus carrers i la sensació d'inseguretat també. Fixem-nos que estem parlant de dues qüestions que estan relacionades, però que no té per què donar-se l'una com a conseqüència de l'altra. És a dir, la percepció d'inseguretat és absolutament subjectiva, està allunyada de les estadístiques sobre delinqüència, que són les dades que fan anar els experts per a determinar si es produeix un augment en la comissió de delictes i la qualitat d'aquests. A Barcelona han augmentat tant el nombre de delictes com la dimensió d'aquests. Les baralles, apunyalaments, robatoris amb violència, narcopisos i tot el que d'ells es deriva, furts, etcètera estan convertint Barcelona en una ciutat difícil de "vendre" a l'estranger. La imatge que destil·la Barcelona és exactament la contrària a la que projectaven les campanyes de màrqueting per a atreure el turisme. La ciutat lluminosa, mediterrània, feliç, cultural, amable i divertida s'està convertint en una ciutat senzillament perillosa, però no només pel nombre de delictes que puguin succeir-se als seus carrers, sinó perquè la sensació d'inseguretat és evident i aquest és el veritable problema, perquè lluitar contra les sensacions íntimes és molt més difícil que lluitar contra la delinqüència, que és una qüestió de voluntat i de temps.
Lo difícil és com trobar una solució. La denúncia d'Albert Batlle està basada en "fets reals", però què persegueix realment? Podria interpretar-se com el reconeixement d'un problema que interpel·la a tots, però també com el reclam de la necessitat de més efectius policials al carrer, o el que és el mateix, una forma de compartir la responsabilitat del que està passant. La qüestió està en si la presència de policia al carrer serà suficient, perquè Barcelona recuperi la seva imatge.