QUAN va sorgir la polèmica ens vam fer ressò de la transcendència de la filtració de detalls del procediment judicial contra els independentistes catalans detinguts per un presumpte delicte de terrorisme. Dèiem que cap democràcia es pot permetre que es produeixin filtracions tan escandaloses com aquesta, i molt menys la democràcia espanyola, qüestionada com està la seva qualitat per l'independentisme i fent importants esforços exteriors per demostrar el contrari. Dèiem i tornem a insistir-hi que un procediment judicial és sempre secret, per naturalesa, però estem molt acostumats al fet que es faci públic el contingut de diligències d'investigació i fins i tot de declaracions gravades en vídeo que s'emeten per mitjans digitals i corren per les xarxes. Aquesta és una pràctica formalment prohibida, però ha arribat un moment què la donem com a normal.
En qualsevol cas, si el contingut d'un procediment, diguem-ne normal, no es pot fer públic, molt menys el que un jutge declara secret. El secret de sumari implica que ni les parts, és a dir, investigats i acusació particular si existeix, tenen accés a la investigació que el jutge instructor està portant a terme. En el cas dels independentistes, els detinguts estaven en presó preventiva, els seus advocats no podien accedir a les actuacions, però els mitjans de comunicació disposaven de tots els detalls de la investigació i fins i tot de vídeos de la intervenció policial. És inconcebible i d'una gravetat extrema que posa en entredit el sistema judicial espanyol, però el que resulta encara més sorprenent i fins i tot indignant és que un jutge citi com a investigats una dotzena de periodistes pel fet d'haver publicat la notícia.
La solució és, una vegada més, criminalitzar el periodisme i no buscar els responsables a l'administració de justícia. Els periodistes no tenen accés al sumari. Algú ha hagut de facilitar aquesta informació i aquesta persona és a qui s'ha de buscar i acusar de revelació de secrets. Aquesta persona que ha facilitat els detalls sobre el sumari que no coneixien ni els advocats dels detinguts només pot ser algú de l'administració de justícia o de les forces policials que intervenen a la investigació. En comptes de començar una investigació interna s'obre un procediment judicial contra els periodistes pel fet de fer la seva feina i publicar la informació. El jutge que ha iniciat aquest procés judicial està contravenint el dret constitucional d'informar i ser informat amb informació veraç, contrastada i d'interès general; simplement està negant la Constitució espanyola i els drets fonamentals.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- El retorn al Camp Nou Iván Zabal
- La memòria oblidada: Franco, el franquisme i l’amnèsia històrica Josep M. Pijuan Utges
- Quan érem subsaharians Joan Roma i Cunill
- El cervell no va ser fet per a aquesta vida Joan Carles Folia Torres
- “Vós, Senyor, sou la meva esperança” (Salm 71, 5). Salvador Cristau Coll
- Rosalía i la nostàlgia del que és sagrat Ignasi Giménez Renom
- Indignació · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.