Perdoneu l’ús d’aquesta adscripció geogràfica, però serveix per exposar la situació en la qual ens trobàvem els catalans i amb ells tots els espanyols, 50 o 60 anys enrere, quan formàvem part de les onades d’immigrants a la recerca de treball, en l’àmbit d’Europa o Llatinoamèrica.
És bo recordar als qui ara s’oposen, denigren i menystenen als qui venen de terres llunyanes a buscar treball, fugint de guerres, persecucions i misèria, que cosa semblant vam fer nosaltres mateixos en la llarga i dura postguerra.
En progressives onades, van anar sortint d’Espanya milers, desenes de milers, centenars de milers, fins a arribar als prop de tres milions d’homes i dones buscant on trobar feina per viure i enviar diners cap a la pobra Espanya.
Per alguns dels països on arribaven (Alemanya, Suïssa, Àustria, Països Baixos, Bèlgica, ets), la procedència era equivalent a molts dels que ara qualifiquem de subsaharians. En aquells anys, Espanya era considerat un país depauperat, poc culturitzat, molt poc industrialitzat, a la cua d’un continent que encara no havia decidit unir forces per constituir la UE.
Es feia difícil encaixar en aquelles societats, aprendre el seu idioma, costums i tradicions per aconseguir la desitjada integració. Molt pocs ho aconseguien perquè hi havia un abisme entre uns i altres. Fou així com aquelles onades arribaven i s’organitzaven en una mena de guetos que perduraven anys, molts anys. Molts d’ells, durant tota una vida.
S’ha de conèixer el nostre passat per poder jutjar i comprendre el present. Quan alguns partits i molts ciutadans critiquen els immigrants que arriben, haurien de recordar el nostre passat, fins i tot el de molts pares i avis que van fer el mateix. Molts d’ells no van aprendre mai els idiomes dels països on treballaven i residien, ho puc explicar perquè ho vaig viure i n’he fet el seguiment durant prop de cinquanta anys.
Les dificultats són immenses i només si facilitem les coses, aconseguirem trencar l’aïllament i els guetos que els nostres predecessors van tenir. Aquells temps han passat, però és bo tenir-los en compte per no repetir els mateixos errors.
I arribats aquí, mirem el nostre entorn i veurem fins a quin punt els necessitem. No hi ha àmbit ni sector essencial que no estigui necessitat de mà d’obra barata, adaptable i disponible a qualsevol hora i dia de la setmana. També els qui vam emigrar teníem aquesta disponibilitat i vam ser els qui vam renovar pobles i ciutats, infraestructures, equipaments i serveis d’un munt de països destrossats i retardats pels efectes de la Segona Guerra Mundial.
En resum, la vida és una roda i ara som nosaltres els receptors d’immigració de terres llunyanes. No vulguem reproduir els errors vistos i patits, i anem cap a facilitar l’arribada i integració per les millors vies possibles.