Fer el ploramiques

M'agrada veure futbol per televisió. D'uns anys ençà, però, és tasca prou difícil. Tot funciona dessota del "pay per view". Quan dic "tot", hi incloc aquest espectacle (al qual ja ni goso qualificar d'esport), el bàsquet, el motociclisme, l'automobilisme o el tennis. Tot plegat m'obliga, amb algun amic, a cercar algun establiment de restauració pròxim a casa. A partir d'ací, algun lector pot creure que faig el ploramiques. Potser em voldrà retreure el fet que no contracti aquest servei en operadors de telefonia i que em faci el garrepa.

Tant fa si se'm penja aquesta etiqueta. Fa anys que preveig una possible semblança entre el daltabaix del sector de caixes d'estalvi i el del món del futbol. Quan el patrocini de les cadenes audiovisuals passi a millor vida podríem topar-nos amb un "crash" inimaginable i un forat de deutes extraordinari. Ja s'ho faran. Serà el seu problema!

Per contra, sí que és molt habitual aquest "rol" en altres vessants de la nostra vida. No anant gaire lluny i recorrent a l'entorn polític, al Principat tenim polítics que l'han practicat sempre. No cal donar noms. Són a la ment de tothom. Va essent hora de ventilar-los. La broma ja dura massa. Amb més motiu quan estem encabits en una situació de total estancament. En aquesta tessitura, solen disfressar la seva estratègia dessota una falsa proposta de diàleg.

Quan s'és petit, si plores et poden titllar de dèbil. De grans, et pengen la cantarella d'absència de rudesa i personalitat. O tal vegada presència d'escletxes i pors davant l'esforç o la contrarietat. En canvi, no va malament expressar sentiments. Esclafir a plorar, de tant en tant, pot ajudar a palesar emocions. Reprimint-les, podrien esdevenir nocives.

Plorar, sentir, expressar el que ens dicta el cor amara i satura el món. No tan sols de dolor. També, alhora, de goig i felicitat. Encara que només sigui una sola llàgrima que rodola traspuant el més íntim del nostre cor envers aquelles persones que ens fan costat en el dia a dia.

Una cosa, doncs, és fer el ploramiques i l'altra, ésser emotiu.