La muntanya russa a la qual la política catalana ens té pujats des de fa uns anys entra aquesta setmana en un estadi que pot fer canviar de manera important l'escenari. De cap manera podem dir que arribem a un moment en què es pugui albirar una solució, sinó que ens trobarem amb el mateix problema, que es va transformant, però amb diferents supòsits. Es tracta de la decisió que s'ha de prendre a Europa en relació a la immunitat d'Oriol Junqueras, que, òbviament, afecta Carles Puigdemont i Toni Comín, com a parlamentaris europeus electes que no han pogut aconseguir la seva acta per no venir a Espanya a fer el tràmit de jurar la Constitució que exigeix la norma espanyola, però que no se sap si ho exigiria Europa.
Aquest pronunciament respon a una pregunta del Tribunal Suprem que expressament va insistir que volia la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tot i que aquest va qüestionar que fos la instància idònia per emetre un pronunciament d'aquest tipus. El Suprem volia una resposta i la tindrà aquesta setmana.
De moment, Puigdemont i Comín ja han endarrerit la decisió de la justícia belga sobre l'ordre de protecció reactivada pel jutge Llarena després de la sentència. I la decisió del Tribunal Europeu no té només un recorregut purament jurídic, que també, sinó d'estrategia que pot condicionar la vida política catalana i, per descomptat espanyola durant els mesos vinents i pot ser anys.
El fet de concedir la immunitat a Junqueres no modifica la sentència. El líder d'ERC sortirà de la presó fins que es tramiti la petició de la justícia espanyola al Parlament Europeu i de la mateixa manera, Puigdemont i Comín podran també formalitzar les seves actes com a diputats europeus, per la qual cosa, l'ordre europea de detenció haurà de tenir un altre recorregut. Però hi ha una altra decisió judicial que també intervé de manera important, la sentència contra el president de la Generalitat, Joaquim Torra, per l'assumpte de la pancarta de la façana de la Generalitat.
Una eventual inhabilitació, tal com s'espera, abocarà a unes eleccions autonòmiques, però serà Puigdemont qui decideixi quan, si de manera immediata, per intentar aprofitar el desgast que provoca a Esquerra la negociació amb el PSOE, per la qual cosa, Torra assumirà la sentència, sense mes, o molt més endavant, si creu que ERC no està suficientment desgastada, amb el que Torra presentarà els corresponents recursos contra la sentència que el condemni, si és que el condemnen. I Puigdemont té dos recursos més presentats davant la justícia europea. En definitiva, el procés ni es crea ni es destrueix, es transforma.