Aquest Nadal i gràcies a la fantàstica feina d'avi de què estic gaudint, vaig tenir el goig i la sort de tornar a veure, després de molts anys, la representació de "Els Pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús", d'en Josep Maria Folch i Torres, que representa, un any més ( i ja en van 99), la gent del Centre Cultural el Social.
Cal dir que "Els Pastorets" és una tradició nadalenca, molt arrelada al nostre petit país i que es remunta a l'Edat Mitjana.
Aquell dia em van envair els dolços records i la nostàlgia de la meva infantesa, i de quan hi anava amb els fills, així com del fet que, ja fa alguns anys, sortosament, vaig col·laborar amb el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere i em vaig divertir d'allò més, interpretant el paper de Ganàpia (en la representació de "Ganàpia i Cigronet", de Francesc A. Izquierdo).
Sí que és veritat que l'argument a què es refereix aquest text és estrictament religiós, concretament està basat en els evangelis de Lluc i Mateu, on es relaten els moments anteriors i posteriors al naixement de Jesús. I per tant destaca de forma al·legòrica la lluita entre el bé i el mal, representats per l'Àngel i el Dimoni.
També és veritat que el tema transcendeix més enllà d'allò estrictament religiós o moralitzant i podríem dir que, en el text, molt ben escrit, per en Folch i Torres, es poden despendre reflexions sobre els valors humans que són fonamentals perquè tinguem una societat millor de la que tenim (per exemple, "la veritat" , l'honestedat... Us sona tot això?). Cal recordar que en Folch i Torres és un dels nostres escriptors representatius del realisme-modernisme i que ha deixat una obra literària injustament oblidada ("En Patufet", "Les aventures d'en Massagran", etc.). En la seva època va contribuir, de forma molt destacada, a la culturització a través de la lectura de molta gent de les classes més populars. "Els Pastorets" sempre ha estat un espectacle de culte nadalenc i familiar que entra bé als infants i que, si s'encerta en la seva posada en escena i es treballa bé, resulta un espectacle "fresc", sense pretensions intel·lectuals, però sí molt humanes, fins al punt que les quasi tres hores de durada se't poden fer, fins i tot, "curtes" o si més no perfectament suportables.
I aquest és el valor principal que aconsegueix la gent del "Social" que any rere any, fins a 99, ha portat a escena aquest bon text d'en Folch i Torres.
I cal felicitar el seu actual director, en Joan Salvador, un home de la casa de tota la vida (director i actor de teatre), que aconsegueix un espectacle rodó, en tots els aspectes, utilitzant els avantatges tècnics i escènics que ofereix el Teatre Principal, en la justa mesura.
En Lluquet i en Rovelló aconsegueixen fer arribar a la gent aquella màgia i aquella dolça rialla "innocent" que tant s'agraeix, en els temps que vivim d'"enllaunada i interessada" postveritat. Sempre és d'agrair retrobar-se amb personatges que han esdevingut com de casa, com si haguessin dinat a la mateixa taula, el dia de Nadal (Lluquet, Rovelló, Jeremies, Satanàs, Isabeló, Jetzè...). Tots ells fantàsticament interpretats. Destaco el Jeremies, que demostra que la veterania pot fer meravelles, o el Satanàs , amb una interpretació artística excel·lent, quant a moviments i gestos.
I, per acabar-ho d'arrodonir, el muntatge coreogràfic de les "fures", un altre clàssic de "Els Pastorets", que aconsegueixen una presència a l'escena molt equilibrada i efectiva. En fi, vull felicitar tot el grup (CSC) per la seva capacitat de presentar-nos un espectacle tan digne i plantejar que ja estic esperant amb frisança el que ens preparen per a l'any que ve, en el centenari de "Els Pastorets", una data prou important per celebrar. I dir que Terrassa ens sentim orgullosos de tenir aquests "Pastorets". Gràcies.