QUEST any la Organización de las Naciones Unidas ens proposa com a tema "Soy de la generación de la igualdad; por los derechos de las mujeres". Es tracta d'una crida a l'empoderament de les dones i les nenes de tot el món per commemorar el 25è aniversari de la Plataforma de Beijing que va tenir lloc durant la 4a Conferència Mundial envers la Dona que es va celebrar en aquella ciutat al setembre de 1995. Va ser una de les conferències més nombroses pel que fa a públic i participació. Més de 30.000 activistes d'arreu del món van pressionar fins a aconseguir un pla, el full de ruta més progressista i avançat en la lluita per la igualtat de les dones. A Beijing, fa 25 anys, es varen concretar grans compromisos en l'esfera de la dona de gran preocupació: el medi ambient, l'exercici del poder, les nenes, la pobresa, la violència, els drets humans, l'educació, la salut, les refugiades...
Els compromisos, els acords, els objectius proposats en aquell full de ruta segueixen malauradament de rabiosa actualitat. Avui, 25 anys més tard, l'home ha aconseguit grans fites com poder fotografiar un forat negre a l'espai. Tanmateix no hem aconseguit anivellar un forat social encara més gran, més profund i més fosc: la desigualtat per raó de gènere. Una tasca encara pendent que té petits avenços però de manera injustificada i desesperadament lenta.
Cap país, cap, ha arribat a la igualtat efectiva entre homes i dones. I, en aquest moment, la més gran preocupació no és només la lentitud dels avenços sinó l'amenaça fefaent de la involució de les fites aconseguides, provocada pel gran ressorgiment de la ultra, i ultra ultra, dreta a nivell nacional, europeu i mundial. És en aquest context d'alarma enfront les possibles pèrdues de drets i llibertats avalats per discursos cada cop més reaccionaris que és fonamental que les dones ens mantinguem unides i fermes en les nostres legítimes reivindicacions.
En clau més municipal, aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, un cop més ens hem de fer veure i sentir als carrers. Recordem que Terrassa es va declarar ciutat feminista el 2015 i poc o res ha significat aquesta declaració pel que fa a canvis institucionals i socials. Lleis que no s'acaben de desenvolupar, reglaments inconclusos, retallades pel que fa a la violència de gènere, manca de paritat a les institucions i a les empreses que tenen convenis amb l'Administració... Però la declaració va existir i a ella ens atansem per reivindicar una i una altra vegada que el feminisme no és una moda sinó una necessitat social de primer ordre.
De nou cap a un altre 8-M... Deixem enrere un any tacat de sang, de dones violades i assassinades, un altre any de precarietat i de bretxa salarial, un any de més temps dedicat a les cures de familiars i de percepcions més baixes a les jubilacions... Un altre any, en definitiva, de desigualtat. És per tot això que és tan o més necessari que mai que ens retrobem diumenge, no farem ni un pas enrere, tornarem a recórrer juntes els nostres carrers. Les nostres passes i les nostres veus seran el record i la presència de les que ja no hi són, de les que no poden ser i de les que estan per venir. Per elles, per nosaltres, per totes, caminem juntes cap al 8-M.