La meva professió em va portar a fer molts viatges a la Xina amb sojorns a Hong Kong. Eren els anys vuitanta. Un eixam de bicicletes; hotels d'abans de totes les guerres; dues monedes, el riminbi per als estrangers, el iuan per als paisans; tenir només un fill únic era la norma i, si no era mascle, avortar.
Vaig estrenar un Hotel Meridien mentre ja obrien la terra per aixecar ciutats de gratacels.
Ara, diuen que la Xina és la segona potència mundial... Capitalisme marxista .
Però els habitants de Hong Kong no s'ho creuen i volen llibertat. I democràcia. Taiwan ja ho té i està disposat a conservar-ho.
La Xina és un gegant amb peus de fang i Hong Kong és la seva metàstasi.
ARA A PORTADA
16 de juny de 2020
Altres opinions
- Festes majors de barri Ramon Bosch
- Una tria política: col·lapse o futur? Ona Martinez Viñas
- Passat, present i futur de la Terrassa industrial Salvador Cardús Ros
- Quan la comunicació esdevé banalització política
- Les administracions incompleixen el dret internacional (i 2) Joan Tamayo Sala
- El tren que sempre arriba tard