Tal dia com avui, cada any es celebra el Dia dels Drets Humans. La commemoració té a veure amb la data del 10 de desembre de 1948, quan l'ONU n'aprovà la declaració corresponent. Llavors, jo encara no havia nascut. Convinc, però, que sempre he pensat que és un paper mullat. Una proclamació detallada d'intencions, on tot indica que s'hi escau la dita italiana "parole, parole, parole…". Amb un adagi llatí, els retrec el famós "res, non verba".
Essent el repte principal la recerca de l'ideal que "tots els pobles i nacions s'esforcin i s'obliguin per tal que persones i institucions promoguin -mitjançant l'educació- el respecte a aquestes llibertats i drets", val més que tanquem la paradeta. Faig servir aquesta dita del malaurat Josep M. Bachs, presentador del famós programa "Filiprim"… En un tema tan delicat i cabdal, no hi cap l'"anar fent".
He optat pel joc de paraules del títol, amb idea de captar l'interès del lector. Per això m'he decantat per "provocar" amb certa sornegueria. Si es volen reconèixer uns drets i no s'assoleixen, "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". En línia idèntica amb el contingut de la Constitució, ja poden elucubrar amb la utopia que tothom té dret a treball, habitatge, llibertat de circulació, inviolabilitat del domicili i altres "històries"… El cert es troba en una taxa d'atur ben desmarxada, un greu problema immobiliari, unes restriccions arran la pandèmia de la Covid-19, la tolerància judicial i policial amb el moviment "okupa", etcètera.
Reprenent el paper real, operatiu i pràctic de l'ONU, em segueixo preguntant si ha resolt favorablement un sol conflicte internacional. Sense ésser cap llumenera, a hores d'ara, tenim -entre d'altres- els mals exemples d'Armènia, Iemen, Síria i Sudan.
Lluny de festejos fastuosos i amarats de parafernàlia, cal apuntar a una de les dianes del problema: l'atac frontal a les fàbriques d'armament que bateguen a ritme infernal. L'acusació contra la hipocresia d'algun govern concret com el nostre; venent armament amb nocturnitat i traïdoria a règims dictatorials de l'Orient Mitjà… Per això deia que no podem predicar drets essent hipòcrites.
ARA A PORTADA
Altres opinions
- Dels desigs als propòsits Salvador Cardús Ros
- Per la unitat de l’esquerra Antonio Machado Requena
- Badalona com a mal exemple Joan Roma i Cunill
- 2026, no és un any nou. És una decisió Joan Carles Folia Torres
- La Sagrada Família: escola de vida Salvador Cristau Coll
- Un Nadal més inclusiu és possible Redacció
- Són drets o anem torts? · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.