Josep Ballbè i Urrit
No m’enrogeix gens ni mica confessar que el meu llibre de capçalera és el que agrupa les obres completes d’en Miquel Martí i Pol.
Avui fa 18 anys que ens deia adéu. Quan només en tenia 19, enfermà de tuberculosi i restà enllitat tot un any. En feia tres que havia publicat el seu primer escrit, apuntant molt bones maneres. Fou llavors que prengué gran afecció per la lectura. Tant que no em sorprèn pas el bagatge i la fondària immensa de tota la seva producció literària.
Just abans d’assolir la quarantena, se li va encetar una feixuga esclerosi múltiple. 5 anys més tard, es va veure obligat a agafar la invalidesa absoluta, i plegà de la fàbrica tèxtil on treballava. Paulatinament, va assolir la condició de poeta català més llegit. Encoratjo els qui no el coneixen a endinsar-s’hi. És més que genial. Restaran embadalits.
Justament en un mes que solem recordar especialment els difunts, la riquesa del seu “Llibre d’absències” sedueix i sotragueja els cors. Àdhuc els més durs: “Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te/És vivint que puc pensar-te i fer-te créixer amb mi, fins que el silenci m’engoleixi com t’ha engolit per sempre/Si mor –i ha de morir– serà de cansament. I aleshores la nit n’engolirà les restes. Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles”…
La seva lectura m’ha ajudat –i de quina manera– a “redreçar” la meva visió sobre la mort. Tot no gira en aquest àmbit. De mostra, un parell de “perles” brutals: “dispersa i vehement, la vida és l’abegot que brunz un sol instant… I es perdrà dins la tarda, no el riu solemne i dòcil que lliurarà les aigües a una mar que el faci perdurable/Alliberat de tota turpitud, sense seguici d’ombra, no giraré mai més el cap per mirar enrere”.
No se’l considera filòsof. Els seus versos, però, són farcits d’oracions morals. Esdevenen una eina impressionant per a aquells que volen encarar millor la vida. També la mort, la tristor, l’amistat i tot tipus de sentiments que ens generen preocupació al cervell. Quan tot indica que som a punt de recuperar la normalitat anterior a la Covid, em plau presentar-lo com a garant d’una alternativa ben vàlida en tot moment.
Bona falta ens fa gent amb el seu perfil. La vida té un altre color. Més ben dit, un sentit cofoi, esperançat i força il·lusionant. “Alliberem les barques de tanta corda inútil. Hi ha grans rius que ens esperen.”
