Ja fa molts anys, el mític Capità Enciam deia que els petits canvis eren molt poderosos, i anava molt ben encaminat. Ara jo hi afegiria un petit detall molt important: els petits comentaris també són molt poderosos i destructius…
Actualment, als clubs tenim una gran responsabilitat de fer conscients els pares de la importància del seu rol. Ens nodrim de perfils de noves famílies que sovint necessiten rebre petites formacions d’on són i de què es demana a l’entorn dels joves esportistes. Per desgràcia, en aquesta societat excessivament sobreprotectora amb la infància, quan les coses van mal dades, alguns familiars comencen amb els seus petits comentaris que van desubicant a l’esportista: “Per què t’ha canviat l’entrenador?”, “la defensa titular és molt dolenta…”, “en Marc no te’n passa mai ni una, és un egoista!” o “crec que hauries de jugar molts més minuts…”. Els trajectes de retorn a casa amb el cotxe deuen ser terrorífics per a aquests pobres esportistes escoltant un reguitzell de comentaris del pare/mare que busquen convertir-lo en el centre de tot i en culpable de res…
Aquests petits comentaris el que estan fent no és protegir o lloar el fill/a, el que estan fent és sembrar la llavor de la desconfiança, de l’egoisme, de la crítica, dels dubtes, de les culpes… Deixar-te ben clar que si l’equip perd o no funciona és culpa dels altres perquè l’entrenador no en sap o perquè no et fan jugar prou o perquè els altres són molt dolents… I això, estimats lectors i lectores, destrossa la cultura dels equips i dels clubs. Perquè sovint, el que comença amb un petit comentari a casa o al cotxe, acaba tenint els seus efectes al terreny de joc o al vestuari. Dinamitant un entorn esportiu que hauria de ser educatiu, però que passa a ser un forat negre terrible i destructor.
Per tant, m’atreveixo a declarar admiració absoluta als familiars que donen suport, que parlen de resiliència als seus fills i que els ensenyen a afrontar l’adversitat des de la pròpia autoexigència i responsabilitat, que parlen als seus fills i filles de la importància de l’esforç, del respecte als altres i de la companyonia. Pares que dediquen estones a valorar el nosaltres i no tant el jo, i pares que creuen que a la vida tot educa i de tot s’aprèn. I que, per tant, en el dia a dia dels seus fills, no tot poden ser flors i violes. I actuar així, tingueu-ho ben clar, farà millors persones la nostra canalla i els deixarà més ben preparats per a la societat en què ens ha tocat viure…