Dissabte passat convidàvem a les persones no jubilades a plantejar-se com voldran viure el seu procés de fer-se grans. Segurament els passarà el que ens ha passat a molts de nosaltres, que tot d’un plegat ens hem fet grans sense haver previst res.
Però la necessitat de fer aquesta previsió considerem que cal que els homes la facin perquè el que veiem respecte a la participació en les activitats dels centres de gent gran no deixa cap mena de dubtes: el 75% de les persones que hi participen són dones.
Una primera justificació d’aquesta situació alguns la volen trobar en el fet que les dones viuen més que els homes segons el que les estadístiques diuen sobre l’esperança de vida de les dones a Catalunya (86,7) i la dels homes (81,6). I, per tant, el deteriorament físic dels homes és anterior al de les dones.
Pensem que hi ha altres factors causants de la baixa participació dels homes.
Entenem que l’objectiu d’alguns tallers es puguin considerar que van dirigits a les dones: manualitats amb roba, mitja, ganxet, puntes de coixí, confecció, patchwork, cuina... Però realment no està justificada l’absència d’homes si es té en compte que entre els grans dissenyadors de modes hi ha molts homes, que hi ha molts homes grans cuiners i que, fins ara fa poc, si et volies fer un vestit havies d’anar a un sastre. I, d’altra banda, hi ha molts homes que saben fer punt i diuen que fer-ho els ajuda a sentir-se bé.
El que ja no trobem justificat és que també hi hagi pocs homes en tallers de manteniment físic com gimnàs, ioga, estiraments, tonificació, pilates, en forma, taitxí... En aquests tallers hi ha alguns homes, però majoritàriament hi participen dones. I una situació semblant es dona en els tallers de balls: ball en línia, country, sevillanes, sardanes, balls de saló...
El mateix passa en les activitats musicals. En general, falten homes per a les veus de tenors i baixos de les nostres corals i també hi ha pocs homes que participin en els grups de “show”.
Hi ha algunes activitats en què hi ha més homes. Uns exemples serien el billar, els escacs, la petanca... També hi ha un cert equilibri en tallers culturals: anglès, francès, català, pintura, informàtica, memòria...
Ens preguntem quines són les raons d’aquesta minoria d’homes. Es té por de fer el ridícul davant de les companyes de l’activitat? Els costa compartir activitats amb les dones? És una conseqüència del masclisme?
Una altra possible causa és que el que es fa en els tallers no els atrau. Potser s’haurien d’oferir tallers de petites reparacions, fusteria, petits treballs de llauner o electricista, informàtica aplicada, cuina? En el cas que es considerés oportú oferir aquests tallers, el problema seria disposar d’instal·lacions apropiades per fer-los.
Caldria disposar de grans espais, a diverses zones de Terrassa, equipats de tot el necessari per realitzar aquests tallers. En aquest moment, en els actuals casals cívics i comunitaris de la Generalitat o en els centres cívics de l’Ajuntament hi ha només aules equipades amb taules i cadires i, potser, amb ordinadors. Però en cap cas es podrien utilitzar per a aquests tipus de tallers.
Com que les associacions de gent gran no tenim els ingressos necessaris per trobar i condicionar aquests tallers, caldria que algú (Ajuntament? Diputació? Generalitat? Empreses?) ens donés un cop de mà. La idea està sobre la taula.