El proper 11 d’abril se celebrarà una manifestació a Terrassa per reivindicar una sanitat de gestió 100% pública i de qualitat. Aquesta mobilització és la culminació d’un seguit d’actes que, durant els darrers mesos, s’han dut a terme a l’àmbit comarcal i a les zones d’influència de MútuaTerrassa: Olesa de Montserrat, Terrassa, Sant Cugat, Viladecavalls i també Rubí, amb la xerrada del 16 de gener i la manifestació del 14 de febrer, totes dues amb una participació ciutadana notable.
Tot aquest moviment neix de la precarietat estructural de la sanitat a la nostra comarca i de la iniciativa de Rubí d’impulsar una resposta conjunta, especialment amb Terrassa, una ciutat amb una llarga trajectòria de lluita per una sanitat plenament pública. La situació actual no és fruit de la casualitat: és el resultat d’un model que ha permès que serveis essencials quedin en mans de gestions privades o mixtes, generant desigualtats, saturació i una atenció indigna.
L’11 d’abril tindrà lloc la primera gran demostració de força d’aquest moviment comarcal. A les 11 del matí ens concentrarem a l’Estació del Nord de Terrassa, on confluiran veïns i veïnes de tota la comarca i de totes les poblacions afectades. Des de Rubí sortirem a les 10.15 h, per sumar-nos a aquesta acció col·lectiva que vol deixar clar que no acceptarem més retards, més precarietat ni més privatització encoberta.
Aquesta mobilització és un pas necessari per dir, alt i clar, que la salut no és un negoci i que la ciutadania no pensa resignar-se. Ens hi juguem el futur del nostre sistema sanitari i la dignitat de totes les persones que en depenen.
Un col·lapse sanitari que Rubí ja no pot suportar
Rubí pateix un col·lapse estructural derivat d’anys d’infrafinançament i desigualtats territorials. L’atenció primària supera sistemàticament els terminis legals, amb cites que arriben als deu dies i uns CAP saturats i mal valorats. Les consultes a especialistes vulneren de manera generalitzada els noranta dies establerts per llei, amb casos extrems com digestologia (424 dies) i retards greus en traumatologia i neurologia.
Les proves diagnòstiques acumulen demores de més d’un any en endoscòpies, colonoscòpies o estudis del son. Només algunes proves compleixen terminis.
Tot plegat empeny la població cap a la privada i nega en la pràctica el dret universal a una sanitat pública, propera i de qualitat.
Rubí arrossega també una crisi greu en salut mental: el CSMIJ és un dels més col·lapsats de Catalunya, amb esperes desmesurades i manca de professionals. I, després de vint anys de promeses incomplertes, el nou hospital Vicenç Ferrer continua encallat en el paper, mentre la ciutat continua sense infraestructures bàsiques.
Tot plegat és el resultat d’un model que accepta la desigualtat territorial i condemna Rubí a una atenció de segona. Cal inversió real, equipaments nous, reforç de professionals i participació ciutadana. La mobilització és imprescindible per exigir una sanitat 100% pública, digna i accessible, perquè és un dret fonamental i perquè, literalment, ens hi va la vida.
Rubí diu prou
Per tot el que està passant amb l’atenció sanitària a la nostra ciutat, considerem imprescindible que la ciutadania de Rubí participi massivament en aquesta manifestació.
No només s’hi recullen les reivindicacions locals que fa anys que arrosseguem, sinó també totes aquelles demandes generals que, com que no són ateses, acaben generant la greu situació que patim a escala local.
Rubí és avui un exemple clar de com les mancances estructurals del sistema — infrafinançament, desigualtat territorial, saturació crònica i privatització encoberta— impacten directament en la salut i la dignitat de la població. Si no ens mobilitzem, si no fem sentir la nostra veu de manera col·lectiva i contundent, aquesta realitat continuarà empitjorant mentre les institucions miren cap a una altra banda.
Sortim al carrer, organitzem-nos i deixem clar que Rubí no accepta ser un territori de segona. La defensa d’una sanitat 100% pública, universal i de qualitat és una lluita que ens interpel·la a totes.