Can Font de Gaià embotella el seu primer Terrassenc

El projecte aconsegueix les primeres 365 ampolles d'una varietat històrica del Vallès gairebé desapareguda el segle XIX, i recupera així part del patrimoni vitivinícola de la ciutat

Publicat el 04 d’abril de 2026 a les 08:00

La finca agrícola de Can Font de Gaià ha culminat la primera verema amb l’embotellament de 365 ampolles de Terrassenc, una varietat de raïm negre històrica del Vallès que gairebé es va extingir al segle XIX. El projecte, impulsat de manera molt personal per la família propietària i pilotat pel fill petit, Joan Ramon Lao, va començar fa tres anys per endreçar la finca, combinant la plantació d’ametllers, garrofers i tarongers amb una vinya ecològica i sostenible. Pel que fa al primer vi, fruit de la collita del raïm d’aquests 500 ceps recuperats duta a terme al setembre, l’enòleg de la finca, Jaume Àrboles, destaca que “el resultat ha sigut enormement positiu. Hem quedat sorpresos del potencial que té aquesta varietat”.

Tot i que la idea original era plantar vinya per recuperar específicament el Terrassenc, el projecte ha crescut fins a acollir sis varietats autòctones: les varietats negres Terrassenc, garnatxa negra i sumoll negre, i les blanques, malvasia, garnatxa blanca i picapoll. En aquesta primera anyada, corresponent al tercer any de vida dels ceps, s’han vinificat la garnatxa negra i el Terrassenc. Com que aquest últim és una varietat recuperada sense historial aromàtic ni de vinificació recent, el vi s’ha deixat fermentar en dipòsits d’acer inoxidable sense passar per bota de fusta per tal de descobrir-ne la veritable essència. “Amb el Terrassenc és la varietat despullada, perquè és el que ens interessava a nosaltres, conèixer-la i veure què ens podia donar”, detalla Àrboles.

L’essència 

El resultat ha sorprès positivament perquè encaixa amb les demandes actuals del mercat, que busca vins frescos que es puguin beure a copes. Segons explica el tècnic sobre el comportament del cep, “és una varietat que tendeix a produir un vi sense gaire grau, estem al voltant de dotze graus, amb uns grans de raïm grossos, que té una capa mitjana de color i és molt fàcil de beure”. En l’aspecte olfactiu i gustatiu, el vi ofereix “unes notes de fruita fresca molt notables i herbes aromàtiques en nas. Pel que fa al gust, l’enòleg matisa que “és sec, però té una entrada a la boca molt dolça, fàcil i equilibrada”.

Producció exclusiva

D’aquesta primera experiència n’han sortit poc menys de 400 ampolles de la varietat Terrassenc, que se sumen a 198 de garnatxa i 264 d’un cupatge de garnatxa amb pas per bota i d’acer inoxidable. Tot i l’èxit qualitatiu, la propietat, amb la marca Barrancs de Gaià, manté la idea inicial de no comercialitzar el producte de moment. Actualment, en dissenyen una etiqueta pròpia, però les ampolles es destinaran a consum intern o com a obsequi. Per a la pròxima verema, passat l’estiu, la intenció dels propietaris de Can Font de Gaià és donar continuïtat al treball amb aquestes varietats i optimitzar el rendiment dels ceps, que ja tenen un any més de maduresa. Si en la primera collita es van processar uns 500 quilos per varietat, el repte de la segona anyada és assolir els mil quilos, el límit operatiu del celler.

Les primeres referències

La varietat del Terrassenc té les primeres referències escrites al segle XV. Amb la fil·loxera es va perdre molt raïm i se’n va tornar a plantar, però entre els anys 20 i 60, la vinya al Vallès pràcticament va desaparèixer amb la industrialització. La seva recuperació actual, gràcies als empelts de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) i a la propietat de la finca de Can Font de Gaià, torna a situar Terrassa al mapa vitivinícola català, rescatant un cep documentat antigament també al Bages, l’Empordà i el sud de França. 

Fa dos segles, l’entorn de Terrassa i Sabadell era una autèntica potència agrícola que arribava a produir el 17% del vi de tota la demarcació de Barcelona. 

 

  • Procés d’embotellament de la varietat Terrassenc