Josep Ballbè i Urrit
Mai ningú no hauria previst una durada de dos anys a la pandèmia de la Covid-19. Ni tan sols el més pessimista.En aquesta tessitura, se m’acut la dita del títol. De seguida n’explicaré el motiu. Es tracta d’una frase que vol referir-se a la parella d’algú, quan és poc agraciada. En altre sentit, es refereix alhora als qui trien una cosa dolenta o lletja, podent optar per una de bonica. L’entorn de tot plegat ha ajudat ben poc la recerca de resolucions adients i efectives per sortir-ne. Una claca de dirigents polítics –a la Moncloa i també al Palau de la Generalitat– que s’ha entestat a convertir el tema en el marc d’un xou permanent. És ací on, bo i fent una mena de metàfora, interpreto que han estat poc encertats en la gestió de tot l’entrellat. Quin garbuix! Tinc la percepció que, a l’hora de triar assessors eficients, sovint han fet un mal procés de selecció. No han primat criteris de vàlua sinó d’ incondicionalitat política. Massa rodes de premsa reiterades i inútils, amb un gruix de sermons autocomplaents i fora de lloc. A banda del president Pedro Sánchez, no puc passar per alt la barrina dels ministres Salvador Illa i Carolina Daria, a la cartera de Sanitat. Passant-ho a clau autonòmica, tampoc no em fa gens ni mica el pes el paper d’en Pere Aragonès i els consellers de Salut Alba Vergés i Josep-M. Argimon. Sense ignorar les “floretes” constants dels portaveus respectius: Isabel Rodríguez i Patrícia Plaja. Menys escarafalls i tal vegada més comunicats de premsa. Si més no, suposarien un alt estalvi d’hores en la tasca dels periodistes. Un temps que podrien esmerçar a noves funcions. Ho diré d’una altra manera: si ambdós governs volen portaveus amb l’única missió de l’autoaplaudiment, bona nit i tapa’t! Passo de llarg. Ja m’està bé un perfil periodístic com ara el de la senyora Plaja. Això sí, sempre i quan uns i altres “voceros” responguin la tanda de precs i preguntes amb rigor, humilitat, naturalitat i funcionalitat. Sense cap tòpic com si s’interpel·lés una mena de “gerro” per fer bonic. D’acord amb el conjunt de tot el que acabo de referir, crec haver justificat la dicotomia dels ulls i les lleganyes… No m’agrada haver-me d’empassar publicitat gratuïta, perquè sí. Ja em bombardegen altres operadors a tort i a dret. No vull sentir-me aclaparat en cap moment. Exigeixo una política informativa clara i transparent. No cal que me l’embolcallin amb cap llacet.